•Notícia

Un Seat Panda de color verd que cubica 1.000cc, preparat per circular en entorns extrems, va ser el vehicle amb el qual Artur Julià, de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), i el seu germà Pere Julià, estudiant d’arquitectura a la Universitat Ramon Llull, van completar durant una setmana la ruta Tànger-Marrakech, passant per les ciutats de Missour, Er Rachidia, Erfoud i Zagora. En total van recórrer més de 2.000 km d’aventura solidària pel desert del Sàhara, passant per les muntanyes de l’Atles, per petites poblacions berbers, campaments de beduïns o per la ciutat fortificada d’Aït Ben Haddou, després dels quals, els dos estudiants van guanyar el premi Aventura. Els 15 cotxes participants a la cursa van sortir de Tànger el dia 22 de febrer i van arribar a Marrakech una setmana després.

Unidesert no és un ral·li raid convencional. No guanya qui menys temps inverteix en completar les etapes. A banda de la categoria a la que va guanyar l’estudiant de l’EET (Aventura), s’atorguen els premis a l’experiència, a la formació, a la solidaritat i a la constància. De fet, l’objectiu dels organitzadors del ralli és difondre entre els joves tots aquests valors que donen nom a les diferents categories. A més, entre d’altres proves, els participants havien de dur material escolar i sanitari per repartir a les poblacions per on passava la prova. Artur i Pere van repartir 40 kg de material, un total de 300 articles, entre gorres, jerseis, llibretes i bolígrafs.

Les úniques eines amb que comptaven Artur i Pere Julià per trobar la ruta correcta i completar les etapes exitosament eren un Road Book (la guia amb el nombre de KM parcials per etapa, dibuixos del trajecte i indicacions escrites) i un Terra Trip, un instrument de navegació que es fa servir en altres rallis com per exemple el París Dakar. “Era molt important orientar-se bé perquè el 70% de la puntuació per cada etapa se l’enduia el cotxe que menys quilòmetres feia”, explica l’Artur. A cada etapa, a més, els participants es trobaven amb una prova de cultura general i els organitzadors puntuaven la capacitat d’autoformació dels participants i el seu esperit solidari.

“Al desert del Sàhara, arribant a Er Rachidia, un altre equip i nosaltres vàrem arribar molt més tard que la resta de participants perquè vam embarrancar en un riu de sorra i no podíem sortir. Aquell dia ho vàrem passar una mica malament, amb mols nervis!”, recorda l’Artur. I afegeix: “o anava de copilot i li demanava al meu germà que em deixés conduir a mi, ja que ell estava molt nerviós. Ens vam perdre. Al desert els camins canvien amb el pas dels cotxes perquè la ruta la marca les petjades que deixen. Sort dels berbers, que ens van ajudar molt!”, explica.

“En una altra etapa, de Midelt a Erfoud, anàvem molt, molt tranquils. Era un tram de carretera de 20km, molt i molt llarga i tota recta. Al mig de la recta havíem de sortir de la carretera a la dreta per agafar un desviament amb poca visibilitat on estava el campament de final d’etapa. Ens vàrem despitar perquè anàvem molt confiats i no sabíem si se’ns va passar la sortida o encara no havíem arribat. A més, ens seguien molts equips. Un cop més l’ajut d’un berber, Youssef, ens va resultar providencial perquè ens va indicar on era la sortida que, efectivament, ens vam passar de llarg”, relata l’estudiant.

Arran d’aquesta experiència, Artur i Pere ja han creat l’empresa Student Racing Team desert (SRT Desert) amb la que converteixen turismes antics en vehicles 4x4. “Després de participar a Unidesert, sabem el que necessita un cotxe d’aquestes característiques i també el que no cal fer. Podem abaratir molt els costos de mecànica als nostres clients i fer també de consultors per assessorar sobre tècniques i eines de navegació al desert”, argumenta Artur.

L’Artur i el seu germà s’inscriuran, probablement, per participar a la nova convocatòria de la cursa, Unidesert 2014, que ja és oberta.