•Notícia

L’estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC) ha analitzat, mitjançant un conveni amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), els processos de producció dels tallers de reinserció del Centre Penitenciari de Quatre Camins de Barcelona (a la Roca del Vallès) amb l’objectiu d’aplicar els principis de lean manufacturing, que eliminen els malbarataments, milloren la qualitat i redueixen els costos de producció amb una anàlisi contínua per millorar constantment. L’estudi resultant de l’anàlisi ha demostrat que el sistema japonès de lean manufacturing és eficaç, fins i tot en condicions especials.

És el primer cop que es realitza un estudi de la productivitat i de la qualitat en un entorn de treball en el que es contradiuen els principis de l’organització de la producció. I és que, el temps i el nombre d’operaris, variables utilitzades habitualment per millorar la productivitat, no són rellevants en un taller de treball de reinserció d’un centre penitenciari. Els tallers productius del CIRE estan basats en un model de gestió propi que conjuga el trinomi FOI (formació-ocupació-inserció), amb l’objectiu de garantir la reinserció sòcio-laboral de les persones sotmeses a mesura judicial. Prioritàriament, es valora la formació per a l’ocupació, la professionalització dels interns que intervenen en els processos productius o la màxima ocupació. Aquests valors, però, no corresponen en la seva totalitat als paràmetres organitzatius de la producció d’una empresa convencional.

L’objectiu d’aquests tallers és que quantes més persones es rehabilitin mitjançant una activitat productiva, millor, quelcom que contradiu qualsevol càlcul de productivitat. Per tant, el taller d’un centre penitenciari és un entorn singular.

Els productes que es manufacturen als tallers del Centre Penitenciari de Quatre Camins, gestionats pel CIRE del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i objecte del projecte de l’estudiant, són bàsicament components elèctrics i mecànics per a la indústria automobilística. El CIRE combina el vessant social amb l’empresarial, motiu pel qual l’orientació a client, la qualitat total i la millora continua són eixos vertebradors de l’activitat d’aquesta empresa pública.

Héctor Gómez va estudiar els processos de producció durant un mes de tallers, on treballen els interns durant dos torns, en cinc àrees productives amb 80 productes referenciats. Cada taller disposa, a més dels operaris, de dos tècnics de producció i d’un gestor de qualitat assignat al centre. També hi ha un grup d’interns que és personal de suport i que desenvolupa tasques de major responsabilitat que els operaris.

Actualment, el CIRE disposa de tres certificacions en ISO 9001:2008 —Sistemes de Gestió de la Qualitat—, en els centres penitenciaris de Quatre Camins, Brians 2 i Lledoners. Els dos tallers objecte de l’estudi, per tant, estan certificats en aquest estàndard de qualitat.

Un cop analitzat el procés productiu, Héctor Gómez es va centrar en establir uns objectius determinats: optimitzar la producció, netejar l’espai, fer una nova distribució en planta, solucionar el creuament de components, implementar una organització en línia, adequar l’espai disponible i millorar el trasllat i la transició de peces. La reorganització, a més, havia d’eliminar els colls d’ampolla que es generaven en determinades fases del procés, o unificar algunes d’aquestes fases que eren compatibles, tot mantenint les estacions de treball i amb limitacions de recursos econòmics, ja que amb coherència amb els principis de lean management i amb l’actual situació econòmica, no es podien fer inversions.

Així, doncs, en funció d’aquesta realitat, Héctor Gómez va proposar organitzar la producció íntegrament en línia per evitar els creuaments; crear unes cel·les de treball amb tres estacions de treball; canviar algunes taules de manufactura per generar més netedat; reduir l’espai entre fases del procés per evitar la utilització de carros; definir els moviments de materials per poder guanyar amplitud als passadissos. D’aquesta manera, amb l’aplicació dels canvis es va aconseguir eliminar els colls d’ampolla, disminuir el temps de trànsit de les peces entre fases, reduir el creuament dels components i també els desplaçaments dels operaris.

A més, es va estudiar el sistema de gestió i control de la qualitat implantat basant-se en els sis productes identificats pel Departament de Qualitat del CIRE com a més conflictius. El sistema emprat realitzava una inspecció inicial de la peça, en tandes de 25 unitats, complementat en alguns casos per controls de cota de clavat de premses (si s’emparava maquinària) i una inspecció final (en funció de la peça). Totes aquestes dades són registrades per operaris i professionals d’acord al sistema de gestió de la qualitat certificat en aquests dos tallers.

Gómez va aplicar un control de qualitat total i transversal a tot el procés, de manera que cap operari no podia acceptar una peça que li arribés defectuosa d’una fase anterior i no podia lliurar cap peça defectuosa als companys de la fase següent. A més, va mantenir la figura de l’encarregat de qualitat, amb la qual cosa va aconseguir reduir significativament el nombre de peces defectuoses.

Per a Héctor Gómez, “la clau de l’èxit del mètode d’organització de la producció que he aplicat en aquest entorn singular no depèn de fórmules matemàtiques, sinó de generar canvis en l’actitud dels operaris, en la conscienciació de ser rigorosos en els controls de qualitat, i també, és clar, d’optimitzar al màxim l’organització de l’espai, la distribució del taller i la metodologia de treball amb la implicació dels interns”, afirma. Precisament, la idea d’involucrar als operaris i generar un sentit de pertinença és un tret característic de les tècniques japoneses de producció.

El terme anglès lean manufacturing vol dir producció ajustada i fa referència al concepte de perseguir una millora del sistema de fabricació mitjançant l'eliminació de tot tipus de malbaratament, de totes aquelles accions que no aporten valor al producte. La producció ajustada pot considerar-se com un conjunt ampli i no sempre homogeni d'eines, encara que es poden agrupar en cinc categories: la gestió de la qualitat, el flux intern de producció, el manteniment, la gestió de la cadena de subministrament i, sobretot, la implicació dels operaris.