•Notícia
Desenvolupat pel grup de recerca en Enginyeria Biomecànica
Un exosquelet robòtic que ajuda a caminar a pacients amb lesió medul·lar, distingit pel programa CaixaImpulse
Un exosquelet robòtic que permet a persones amb lesions a la medul·la espinal poder adquirir mobilitat per caminar, creat pel grup de recerca en Enginyeria Biomecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és un dels 23 projectes de recerca seleccionats per rebre finançament de la tercera convocatòria del programa CaixaImpulse, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” i Caixa Capital Risc, per potenciar la transferència del coneixement en biomedicina al mercat i a la societat, amb la creació d’empreses biotecnològiques. El programa també ha seleccionat un projecte de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) per millorar la precisió en el tractament del càncer.
05/07/2017
Cada any a tot el món, entre 250.000 i 500.000 persones pateixen una lesió medul·lar (LM). Aquestes lesions comporten complicacions secundàries, com diabetis o osteoporosi, impliquen elevats costos econòmics, i compliquen la inclusió social i ocupacional dels pacients. Les persones amb LM podrien caminar de manera autònoma si tinguessin un exosquelet robòtic per rehabilitar els moviments de les cames anul·lats per la lesió. No obstant això, la majoria dels exosquelets que estan actualment al mercat són cars, pesats, difícils d'operar i no estan adaptats al pacient. Per això, només es troben en hospitals i grans centres de rehabilitació.
L'exosquelet ABLE (per Assistive Biorobotic Low-cost Exoskeleton), dissenyat i desenvolupat pel grup de recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC, que coordina l’investigador Josep Maria Font, és de baix cost, lleuger, personalitzat i fàcil d'utilitzar. Fa servir només els mecanismes i sensors essencials per facilitar la recuperació funcional de la marxa de pacients amb una lesió medul·lar. Consisteix en tres components modulars: un sistema d'actuació al genoll que fa la funció de múscul artificial, un sensor situat a la zona de la tíbia que detecta la intenció de l'usuari, i una motxilla que conté l'electrònica i la bateria. Aquest dispositiu assequible permetrà als pacients amb una lesió medul·lar prendre un paper actiu en la seva pròpia recuperació, promovent la seva independència i estenent el procés de rehabilitació a casa del pacient. L'impacte final serà una millora de la seva qualitat de vida i una reducció significativa dels costos individuals i del sistema sanitari.
Un altre dels projectes seleccionats és el de bioimpressió 3D d’estructures tissulars en matriu (3DBIOcores), un sistema de controls tissulars artificials per al diagnòstic del càncer, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), institut constituït per la UPC, la Universitat de Barcelona (UB) i la Generalitat de Catalunya. Liderat pel l’investigador Mateu Pla Roca, el projecte proposa l’ús dels 3DBIOcores com una nova font de control de qualitat histològica. Aprofitant la tecnologia de la bioimpressió 3D, es produiran estructures tissulars que contindran línies cel·lulars amb certs biomarcadors de càncer rellevants, i s’utilitzaran com una nova font de controls histopatològics en kits de diagnòstic amb fins terapèutics.
Segons l’OMS, l’any 2025 s’espera que més de 19 milions de nous casos de càncer siguin diagnosticats arreu del món. La major part dels casos es confirmen mitjançant una anàlisi histopatològica d’una biòpsia —l’examen microscòpic dels teixits— i la quantificació de biomarcadors. Malauradament, les tècniques histològiques presenten un cert grau de variabilitat que pot conduir a errors en la interpretació dels resultats en certs casos. Per aquesta raó, els estudis histopatològics requereixen mostres de control de qualitat per verificar el diagnòstic final. Actualment, els hospitals utilitzen excedents de teixit humà amb expressió coneguda de certs biomarcadors. No obstant això, aquestes mostres són escasses, no són homogènies i impliquen qüestions ètiques. L’ús dels 3DBIOcores suposa una veritable innovació en l’anàlisi histopatològica de biòpsies, que permetrà reduir errors en el seu diagnòstic i millorar la precisió en el tractament del càncer.
En l’acte de presentació dels projectes distingits pel programa CaixaImpulse han intervingut Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Marcelino Armenter, president de Caixa Capital Risc, així com el professor de la UPC Josep Maria Font, que ha explicat el projecte ABLE i ha fet una demostració amb un prototip, juntament amb altres coordinadors d’altres projectes.
L’Obra Social ”la Caixa” i Caixa Capital Risc van posar en marxa el programa CaixaImpulse el 2015 amb l’objectiu de transformar el coneixement científic originat en centres de recerca, universitats i hospitals en productes que generin valor a la societat, a través de patents, creació d’empreses derivades o acords de transferència. Des de l’inici del programa, s’han destintat 5,5 milions d’euros i s’han seleccionat 58 iniciatives, dues de les quals ja s’han convertit en spin-off i cinc estan en procés de creació.
Membres del grup de recerca en Enginyeria Biomèdica (BIOMEC) de la UPC, amb el coordinador, Josep Maria Font (el quart per la dreta).
L'exosquelet ABLE (per Assistive Biorobotic Low-cost Exoskeleton), dissenyat i desenvolupat pel grup de recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC, que coordina l’investigador Josep Maria Font, és de baix cost, lleuger, personalitzat i fàcil d'utilitzar. Fa servir només els mecanismes i sensors essencials per facilitar la recuperació funcional de la marxa de pacients amb una lesió medul·lar. Consisteix en tres components modulars: un sistema d'actuació al genoll que fa la funció de múscul artificial, un sensor situat a la zona de la tíbia que detecta la intenció de l'usuari, i una motxilla que conté l'electrònica i la bateria. Aquest dispositiu assequible permetrà als pacients amb una lesió medul·lar prendre un paper actiu en la seva pròpia recuperació, promovent la seva independència i estenent el procés de rehabilitació a casa del pacient. L'impacte final serà una millora de la seva qualitat de vida i una reducció significativa dels costos individuals i del sistema sanitari.
En el desenvolupament del prototip també hi han participat investigadors de la Universidade da Coruña i de la Universitat d'Extremadura. Fins avui el dispositiu s’ha provat en una pacient amb LM del Complex Hospitalari Universitari de La Corunya, i està previst provar-lo en pacients de l’Institut Guttmann gràcies al finançament del programa CaixaImpulse. Ubicat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (ETSEIB), el grup de recerca BIOMEC, creador de l’ABLE, està vinculat al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, el qual forma part del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC).
L’ABLE és un dels 23 projectes seleccionats que rebran finançament del programa CaixaImpulse, en la seva tercera convocatòria, i que han estat presentats el 5 de juliol, al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, a Barcelona. A més, per la seva qualitat, ha estat un dels tres projectes seleccionats del programa que han rebut la menció EIT-Health. Cadascun de les iniciatives seleccionades rebrà un ajut de fins a 70.000 euros destinat a l’execució dels plans de valorització i comercialització. Així mateix, l’equip de cada projecte té accés a un programa de vuit mesos amb accions de mentoratge, formació, assessorament expert i oportunitats per a la generació de contactes de valor per al seu projecte.
Una de les novetats aquest any és la participació de CaixaImpulse en la iniciativa European Institute of Technology-Health (EIT-Health), el consorci europeu líder en biomedicina. Gràcies a aquesta col·laboració s’obtenen 200.000 euros extres que permeten finançar tres projectes més.
L’ABLE és un dels 23 projectes seleccionats que rebran finançament del programa CaixaImpulse, en la seva tercera convocatòria, i que han estat presentats el 5 de juliol, al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa”, a Barcelona. A més, per la seva qualitat, ha estat un dels tres projectes seleccionats del programa que han rebut la menció EIT-Health. Cadascun de les iniciatives seleccionades rebrà un ajut de fins a 70.000 euros destinat a l’execució dels plans de valorització i comercialització. Així mateix, l’equip de cada projecte té accés a un programa de vuit mesos amb accions de mentoratge, formació, assessorament expert i oportunitats per a la generació de contactes de valor per al seu projecte.
Una de les novetats aquest any és la participació de CaixaImpulse en la iniciativa European Institute of Technology-Health (EIT-Health), el consorci europeu líder en biomedicina. Gràcies a aquesta col·laboració s’obtenen 200.000 euros extres que permeten finançar tres projectes més.
Un altre dels projectes seleccionats és el de bioimpressió 3D d’estructures tissulars en matriu (3DBIOcores), un sistema de controls tissulars artificials per al diagnòstic del càncer, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), institut constituït per la UPC, la Universitat de Barcelona (UB) i la Generalitat de Catalunya. Liderat pel l’investigador Mateu Pla Roca, el projecte proposa l’ús dels 3DBIOcores com una nova font de control de qualitat histològica. Aprofitant la tecnologia de la bioimpressió 3D, es produiran estructures tissulars que contindran línies cel·lulars amb certs biomarcadors de càncer rellevants, i s’utilitzaran com una nova font de controls histopatològics en kits de diagnòstic amb fins terapèutics.
Segons l’OMS, l’any 2025 s’espera que més de 19 milions de nous casos de càncer siguin diagnosticats arreu del món. La major part dels casos es confirmen mitjançant una anàlisi histopatològica d’una biòpsia —l’examen microscòpic dels teixits— i la quantificació de biomarcadors. Malauradament, les tècniques histològiques presenten un cert grau de variabilitat que pot conduir a errors en la interpretació dels resultats en certs casos. Per aquesta raó, els estudis histopatològics requereixen mostres de control de qualitat per verificar el diagnòstic final. Actualment, els hospitals utilitzen excedents de teixit humà amb expressió coneguda de certs biomarcadors. No obstant això, aquestes mostres són escasses, no són homogènies i impliquen qüestions ètiques. L’ús dels 3DBIOcores suposa una veritable innovació en l’anàlisi histopatològica de biòpsies, que permetrà reduir errors en el seu diagnòstic i millorar la precisió en el tractament del càncer.
En l’acte de presentació dels projectes distingits pel programa CaixaImpulse han intervingut Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Marcelino Armenter, president de Caixa Capital Risc, així com el professor de la UPC Josep Maria Font, que ha explicat el projecte ABLE i ha fet una demostració amb un prototip, juntament amb altres coordinadors d’altres projectes.
L’Obra Social ”la Caixa” i Caixa Capital Risc van posar en marxa el programa CaixaImpulse el 2015 amb l’objectiu de transformar el coneixement científic originat en centres de recerca, universitats i hospitals en productes que generin valor a la societat, a través de patents, creació d’empreses derivades o acords de transferència. Des de l’inici del programa, s’han destintat 5,5 milions d’euros i s’han seleccionat 58 iniciatives, dues de les quals ja s’han convertit en spin-off i cinc estan en procés de creació.
Membres del grup de recerca en Enginyeria Biomèdica (BIOMEC) de la UPC, amb el coordinador, Josep Maria Font (el quart per la dreta).
Segueix-nos a Twitter