•Notícia
Calculen el risc d’un terratrèmol amb la ‘teoria de conjunts difusos’, que permet utilitzar la informació qualitativa dels experts
Un nou mètode inclou els factors socials per avaluar el risc sísmic d’una ciutat
El risc sísmic depèn del tremolor en sí, però també de la resistència dels edificis i de les característiques socials de la seva població. Un equip de científics de la UPC proposa una nova manera de calcular aquest risc des d’una perspectiva que integra aspectes com la fragilitat social i la capacitat de recuperació col·lectiva.
29/06/2012
Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC), liderat per Álex Barbat, investigador del Departament de Resistència de Materials i Estructures a l’Enginyeria, proposa un nou mètode que avalua el risc sísmic de les zones urbanes de manera integral, tenint en compte les fortaleses i les debilitats socials i la governabilitat de la ciutat. “Davant la possibilitat d’un terratrèmol, fins ara només s’avaluava el risc físic d’una ciutat, és a dir, l’afectació dels seus edificis i infraestructures i la quantitat de gent que els habita”, explica Liliana Carreño, una de les investigadores del treball, a l'agència SINC.
El sistema de l’equip de la UPC considera valors com “la taxa de delinqüència, l’existència d’àrees marginals, el número de llits hospitalaris, la formació del personal de rescat, etc… com a factors de fragilitat i capacitat social”, expliquen. “La nova metodologia enriqueix l’avaluació de les pèrdues futures perquè té en compte les condicions socials de la població exposada, que abans era tractada només com un número”, aclareix Carreño.
El nou enfocament, que ha publicat la revista Bulletin of Earthquake Engineering, té un altre valor afegit: utilitza una tècnica basada en la ‘teoria de conjunts difusos’, que permet utilitzar informació qualitativa obtinguda de l’opinió d’experts quan no es disposa de tota la informació numèrica necessària. “Ara, podem convertir variables lingüístiques com ‘molt’, ‘poc’, ‘lleu’, ‘sever’, ‘escàs’, ‘suficient’ en un formalisme matemàtic per a la mesura”, assegura Carreño.
“Els mètodes per calcular de manera integral el risc d’una determinada zona urbana requereixen d’una gran quantitat d’informació que no sempre està disponible”, subratlla l’experta. Segons Carreño, els especialistes en risc sísmic sempre han necessitat solucionar problemes complexos a partir d’informació imprecisa.
L’equip de la UPC ha aplicat el mètode a les ciutats de Barcelona i Bogotà (Colòmbia). “La ciutat catalana és un bon model ja que el seu risc sísmic s’estudia des de fa més de 20 anys”, afirma Carreño. Els seus resultats corroboren els nivells de perill esperats: mig-alt per a Bogotà i mig-baix per a Barcelona.
“En el cas de la ciutat catalana s’ha pogut avaluar el risc comptant amb molt bona informació, però l’important d’aquest nou mètode és que resulta especialment útil quan es vol estudiar una urbs que no ha tingut la sort de Barcelona i on la informació és deficient”, conclou la investigadora.
El sistema de l’equip de la UPC considera valors com “la taxa de delinqüència, l’existència d’àrees marginals, el número de llits hospitalaris, la formació del personal de rescat, etc… com a factors de fragilitat i capacitat social”, expliquen. “La nova metodologia enriqueix l’avaluació de les pèrdues futures perquè té en compte les condicions socials de la població exposada, que abans era tractada només com un número”, aclareix Carreño.
El nou enfocament, que ha publicat la revista Bulletin of Earthquake Engineering, té un altre valor afegit: utilitza una tècnica basada en la ‘teoria de conjunts difusos’, que permet utilitzar informació qualitativa obtinguda de l’opinió d’experts quan no es disposa de tota la informació numèrica necessària. “Ara, podem convertir variables lingüístiques com ‘molt’, ‘poc’, ‘lleu’, ‘sever’, ‘escàs’, ‘suficient’ en un formalisme matemàtic per a la mesura”, assegura Carreño.
“Els mètodes per calcular de manera integral el risc d’una determinada zona urbana requereixen d’una gran quantitat d’informació que no sempre està disponible”, subratlla l’experta. Segons Carreño, els especialistes en risc sísmic sempre han necessitat solucionar problemes complexos a partir d’informació imprecisa.
L’equip de la UPC ha aplicat el mètode a les ciutats de Barcelona i Bogotà (Colòmbia). “La ciutat catalana és un bon model ja que el seu risc sísmic s’estudia des de fa més de 20 anys”, afirma Carreño. Els seus resultats corroboren els nivells de perill esperats: mig-alt per a Bogotà i mig-baix per a Barcelona.
“En el cas de la ciutat catalana s’ha pogut avaluar el risc comptant amb molt bona informació, però l’important d’aquest nou mètode és que resulta especialment útil quan es vol estudiar una urbs que no ha tingut la sort de Barcelona i on la informació és deficient”, conclou la investigadora.
Articles publicats:
Carreño M.L.; Cardona O.D.; Barbat A.H. (2012). New methodology for urban seismic risk assessment from a holistic perspective. Bulletin of Earthquake Engineering, 10:547–565.
Carreño M.L.; Cardona O.D.; Barbat A.H. (2007). Urban seismic risk evaluation: a holistic approach. Natural Hazards, 40(1): 132–137.
Carreño M.L.; Cardona O.D.; Barbat A.H. (2012). New methodology for urban seismic risk assessment from a holistic perspective. Bulletin of Earthquake Engineering, 10:547–565.
Carreño M.L.; Cardona O.D.; Barbat A.H. (2007). Urban seismic risk evaluation: a holistic approach. Natural Hazards, 40(1): 132–137.
Segueix-nos a Twitter
