•Notícia

La malaltia de Chagas és causada pel protozou Trypanosoma cruzi, un paràsit emparentat amb el Trypanosoma africà que causa el que es coneix com a malaltia del somni (tripanosomosis africana). Aquesta infecció es transmet arran de la picadura d’un insecte hematòfag, una mena de xinxa. El paràsit entra a la sang i és capaç d’arribar al cor, establir-s’hi i malmetre la fibra del múscul cardíac. Fins a un 30% dels malalts crònics presenten alteracions cardíaques i fins a un 10% pateixen alteracions digestives, neurològiques o combinades. Gran part de la població infectada no n’és conscient de ser-ho fins que els símptomes són greus i es poden confondre amb altres malalties, com les cardiovasculars.

Es calcula que a tot el món hi ha uns deu milions de persones infectades, concentrades principalment a Amèrica Llatina, on inicialment la malaltia estava confinada. En l'actualitat s'ha propagat a altres continents com ara els Estats Units o Europa, i és present també a Catalunya, a causa dels moviments migratoris.

En les zones endèmiques el control vectorial, és a dir, dels agents que transmeten la infecció, és el mètode més útil per prevenir la propagació de la malaltia de Chagas. En altres zones, cal fer un esforç en el cribratge per prevenir la transmissió de la infecció a través de transfusions sanguínies i el trasplantament d'òrgans; d’altra banda, també cal estar alerta de la transmissió de la mare als fills.

En els darrers anys, l’OMS s’ha esmerçat a mostrar la realitat de la incidència de la malaltia, per aconseguir que els estats hi dediquin els esforços necessaris per combatre-la, però s’ha trobat amb la manca d’informació científica suficient. Per aquest motiu, l’any 2013, l’OMS va encarregar al Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC la confecció d’una base de dades d’àmbit mundial per poder conèixer quin és l’estat real i com evoluciona la malaltia de Chagas, motiu pel qual ambdues parts van signar un conveni per iniciar activitats conjuntes de desenvolupament.

Al capdavant del projecte hi ha els professors Alberto Abelló, Ruth Raventós i Òscar Romero, del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació, i que pertanyen al grup de recerca Modelització i Processament de la Informació.

El primer fruit del projecte és el disseny d’un sistema d’informació integral pioner al món per fer visible la malaltia, que ha estat la base d’un treball de fi de grau de l’estudiant Jaume Viñas, de la Facultat d'Informàtica de Barcelona. Els resultats del treball, tutoritzat pels professors Alberto Abelló i Ruth Raventós, s’han presentat el gener, sota el títol Building a Data Warehouse for the global WHO information and surveillance system to control/eliminate Chagas disease, i han servit per definir les dades a recollir, com recollir-les així com l’estructura que aquesta havia de tenir.

Aquesta base de dades té com a objectiu construir mapes de les diferents magnituds observades amb la informació recollida “sobre el nombre de persones afectades i tractades, el consum de fàrmacs, les mesures preventives en la transfusió de sang o transplantament d’òrgans, la vigilància de la transmissió mare-fill, la presència del vector transmissor —el qual és una mena de xinxa anomenada ‘vinchuca’ i que es troba a l’Amèrica Llatina—, o sobre les campanyes de desinfestació d’aquestes xinxes”, explica el professor Daniel López, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear i membre del grup de recerca Biologia Computacional (BIOCOM), que treballa en el projecte.

La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de dues entitats argentines: el Centro de Estudios Parasitológicos y de Vectores de la Universidad Nacional de la Plata i del Centro Regional de Investigaciones Científicas y Transferencia Tecnológica–CRILAR/CONICET.Ara, l’OMS cerca finançament per poder implementar aquesta base de dades i establir un servei estable de vigilància, una necessitat per poder conèixer i explicar la situació de la malaltia. Un cop el sistema estigui en funcionament, el següent repte serà poder utilitzar les dades de forma predictiva, és a dir, estudiar com evolucionarà la malaltia si es realitzen determinades accions, com poden ser campanyes d’eliminació del paràsit o campanyes de diagnòstic i tractament del mal, per a la qual cosa es necessiten models matemàtics.

Per afrontar aquesta darrera etapa, el CCD ha demanat la col·laboració dels professors Daniel López i Clara Prats, del mateix grup de recerca BIOCOM, així com del professor Romualdo Pastor, del grup de recerca de Simulació per Ordinador en Matèria Condensada (SIMCON) i especialista en l’ús de xarxes complexes per a l’estudi d’epidèmies. Els investigadors estan desenvolupant models que avaluïn les accions segons el seu cost econòmic o en funció de la possible disminució de la malaltia.

El mal de Chagas és, segons l’OMS, una de les 17 malalties que es consideren oblidades al món, el que en anglès es descriu com a neglected diseases. “Probablement en català hauríem d’incorporar el terme ‘malalties negligides’; aquesta darrera paraula no la trobem al diccionari, però descriu la nostra postura com a humanitat, on hem comès negligència en no atendre aquests importants problemes”, explica Daniel López. Pel que fa al tractament de la malaltia, s’estan utilitzant fàrmacs dels anys 70 amb bona efectivitat, però amb una gran toxicitat i és imprescindible realitzar un important esforç de recerca i inversió per revertir aquesta situació, alerten els experts.