•Notícia

Sis anys després que s’iniciés el Diploma propi de la UPC 'Ciència Tecnologia i Societat', per a persones majors de 55 anys, ara es graduen 15 estudiants de la quarta promoció. Ho faran el dia 3 de juliol a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) apadrinats per l’ escriptor, periodista i polític Vicenç Villatoro (nascut a Terrassa el 1957), que impartirà la darrera lliçó, titulada 'El coneixement motor de la història'.  L’acte comptarà amb l’ assistència de la presidenta del Consell de Campus de la UPC a Terrassa, Diana Cayuela; la regidora de Salut i de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa, Josefina Soler, i el director de l’EET, Xavier Cañavate.

Des de l’any 2008, en què es va posar en marxa aquesta titulació amb el patrocini de l’Ajuntament de Terrassa i amb la col·laboració de Hewlett-Packard, la Fundació Mina Aigües de Terrassa, l’Agrupació pedagògica Tecnos i l’Associació Antics Alumnes ETSEIAT, s’han graduat 128 estudiants i han cursat cursos complets o alguna de les assignatures 422 estudiants majors de 55 anys.

Per arribar a obtenir el seu diploma universitari, aquests estudiants han hagut de superar tres cursos, de 18 assignatures relacionades amb diferents àrees del coneixement, com ara l’economia, les tecnologies de la informació, la psicologia, la història de la ciència i la tecnologia o tecnologia i sostenibilitat.

Actualment cursen el Diploma ‘Ciència, Tecnologia i Societat’ 189 estudiants, residents majoritàriament a Terrassa i també a altres ciutats properes. La preinscripció per accedir a aquests estudis ja s’ha obert. Es pot realitzar els dimarts i els dijous, de 9 a 13 h, a les oficines del Diploma ubicades a l’Edifici Campus, planta 1 (c. Colom 2. Terrassa). Per obtenir informació cal trucar durant el mateix horari al telèfon 93 739 86 71 o escriure un e-mail a l’adreça gentgranterrassact.upc.edu.

Els estudis, avalats per la Fundació Politècnica de Catalunya, són una diplomatura de tres anys de durada estructurats en dos quadrimestres l’any, tardor i primavera. A cada quadrimestre els estudiants han de cursar 306 hores de classes presencials i 750 hores de treball personal a casa o a la biblioteca.

Els estudis es plantegen en quatre eixos de coneixement que integren assignatures obligatòries. Un dels quatre eixos és el científic tecnològic, que aproxima els estudiants a tecnologies emergents, com ara la nanotecnologia, la genètica, els teixits intel·ligents, la reproducció assistida, el canvi climàtic i les energies renovables. Un altre eix emmarca temàtiques sobre els canvis accelerats que viu la societat i els nous horitzons del fet cultural expressat en formats com ara el teatre, el cinema, la literatura o la pintura. El tercer eix és el psicològic i de comportament humà, que vol donar resposta al gran interès ciutadà pels estats emocionals de les persones. El quart eix està dedicat a les inquietuds de la gent gran en l’àmbit de la salut.

Un cop finalitzat el programa docent, les persones matriculades han de realitzar un treball de síntesi generalista dirigit i coordinat per un professor de l’equip docent.

Els responsables de la titulació han tingut en compte la singularitat de l’estudiantat al qual s’adreça el diploma, que està dissenyat, per tant, amb plantejaments diferents als que regeixen bona part de la formació universitària. Per això, el programa d’estudis és obert, interdisciplinari i molt flexible, de manera que els estudiants puguin fer el seu aprenentatge en funció de la seva preparació prèvia i la disponibilitat horària.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) es preveu que d’aquí a unes dècades el nombre de persones majors de 60 anys passarà de 672 milions a 2.000 milions. Segons el Secretariat d’Estat de la Seguretat Social, només el 44% dels majors de 55 anys es troba en situació activa. La Universitat té una responsabilitat social i cultural envers aquest col·lectiu de persones que ja no estan en actiu però que es troben en condicions de seguir aprenent.

Els responsables i impulsors del Diploma UPC ‘Ciència, Tecnologia i Societat’ s’han fixat en experiències similars arreu del món. De fet, a Terrassa, l’Aula Gran, que es fa a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), ja funciona des de fa molts anys i amb gran èxit de participació, amb una programació estable.

Un altre exemple és l’Agrupació d’Aules de la Gent Gran (AFOPA), que abasta prop de 50 Aules de la Gent Gran a tot Catalunya, amb la col·laboració del Consell Interuniversitari de Catalunya, la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i els ajuntaments de les ciutats on es troben aquests espais formatius. Per part seva, la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), du a terme a la seu de Cornellà la Universitat per a la Gent Gran (UGG), amb tres cursos de 12 assignatures i tallers pràctics. També la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) organitza, des de l’any 2000, un programa anomenat Universitat a l’Abast, que permet a la gent gran integrar-se en algunes activitats docents de la universitat, mentre que la Universitat de Lleida (UdL) ja va posar en marxa el curs 2006-2007, amb gran èxit, el Graduat Superior en Cultura, Ciència i Tecnologia, que es desenvolupa en quatre anys i s’adreça a persones majors de 50 anys.

A Espanya destaca l’experiència de la Universitat del País Basc, que ha creat les Aules d’Experiència amb dos modalitats d’estudis per a majors de 55 anys: un títol universitari de 4 anys en ciències humanes i un curs universitari de 2 anys més per a aquelles persones que han superat el títol de ciències humanes. La Universitat d’Alacant disposa d’un diploma sènior en anglès pensat pels ciutadans estrangers que viuen a la costa, de tres anys de durada. Hi ha més experiències a tot l’Estat que es poden consultar a la pàgina web de l’Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores.

La major part d’experiències semblants a la resta del món es troben sota el paraigües de la University of the Third Age (U3A), una organització internacional amb l’objectiu d’estimular intel·lectualment als ciutadans jubilats. França va ser la pionera amb l’organització, l’any 1973, de les primeres classes universitàries per a jubilats; Regne Unit va seguir l’exemple, que es va estendre després a Austràlia, Nova Zelanda i als Estats Units, on el model es va implementar en múltiples modalitats.