•Notícia
Compartir
Un estudi alerta sobre l'erosió de sòls i la desertificació a Espanya
A Catalunya, les zones agrícoles més afectades per l'erosió són les que concentren la major part dels conreus llenyosos, entre els quals destaquen la vinya, l'olivera i la fruita seca.
Continguts Relacionats
30/06/2003
Un estudi elaborat per l'investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Álvaro Feliu, del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, identifica els escenaris de degradació dels sòls a Espanya i proposa línies estratègiques d'actuació per a Catalunya.
L'estudi Degradació de sòls i desertificació, analitza, d'una banda, les formes de degradació del sòl que poden causar desertificació: erosió, pèrdua de matèria orgànica, salinització i compactació. D'altra banda, proposa l'aplicació de mesures preventives i correctives per evitar la degradació dels sòls en les zones més afectades de l'àmbit agrícola i forestal de Catalunya.
Impulsat per La Fundació Gas Natural i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el treball cinc escenaris de desertificació a Espanya: els conreus hortícoles d'Almeria i els regadius de Castella-La Manxa, per la sobreexplotació d'aqüífers; les plantacions d'olivera de Jaén i Còrdova en sòls desprotegits en pendent; els regadius de la vall de l'Ebre, a causa de la salinització; i les deveses extremenyes, per l'erosió derivada del sobrepasturatge.
Les comarques de Tarragona tenen un grau d'afectació de pràcticament el 100% del territori, segons les dades del Programa d'Acció Nacional contra la Desertificació. El professor Feliu, però, considera que aquestes dades no s'han d'interpretar com una degradació generalitzada del sòl, sinó com un risc real degut a la suma negativa dels quatre factors que el Programa ha analitzat: erosió, incendis forestals recurrents, sobreexplotació d'aqüífers i aridesa.
A Catalunya, les zones agrícoles més afectades per l'erosió són les que concentren la major part dels conreus llenyosos, entre els quals destaquen la vinya (Penedès, Anoia, Priorat), l'olivera (Noguera, Urgell, Garrigues) i la fruita seca (Noguera, Segarra, Garrigues, Ribera d'Ebre).
Els incendis forestals recurrents a les serralades litoral i prelitoral, des de l'Alt Empordà fins a l'Alt Camp, generen també riscos elevats d'erosió, que es poden materialitzar si no s'actua correctament i amb rapidesa.
Pel que fa als sòls agrícoles, l'estudi recomana adaptar la gestió de l'ús d'aquest tipus de sòl a les condicions de cada zona de cultiu, amb l'aplicació de tècniques d'agricultura de conservació (conreu mínim, no llaurar); l'ús de pràctiques agroambientals, com mantenir les estructures tradicionals de conservació del sòl o augmentar-ne el contingut de matèria orgànica; i la integració de la conservació del sòl i la biodiversitat en la planificació territorial.
En el cas de les superfícies de sòl forestal, l'estudi recomana continuar desenvolupant mesures de prevenció d'incendis, realitzar actuacions ràpides en les zones cremades i mantenir la pràctica de donar prioritat a la repoblació i revegetació de sòls forestals degradats sobre la forestació de terres agrícoles.
El treball es va presentar el 17 de juny passat a Tarragona, coincidint amb el Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera, i és fruit del conveni de col·laboració signat el mes de desembre passat entre la Fundació Gas Natural i la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de promoure activitats d'educació i la sensibilització ambiental de la societat.
Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental
2003-06-30
L'estudi Degradació de sòls i desertificació, analitza, d'una banda, les formes de degradació del sòl que poden causar desertificació: erosió, pèrdua de matèria orgànica, salinització i compactació. D'altra banda, proposa l'aplicació de mesures preventives i correctives per evitar la degradació dels sòls en les zones més afectades de l'àmbit agrícola i forestal de Catalunya.
Impulsat per La Fundació Gas Natural i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el treball cinc escenaris de desertificació a Espanya: els conreus hortícoles d'Almeria i els regadius de Castella-La Manxa, per la sobreexplotació d'aqüífers; les plantacions d'olivera de Jaén i Còrdova en sòls desprotegits en pendent; els regadius de la vall de l'Ebre, a causa de la salinització; i les deveses extremenyes, per l'erosió derivada del sobrepasturatge.
Les comarques de Tarragona tenen un grau d'afectació de pràcticament el 100% del territori, segons les dades del Programa d'Acció Nacional contra la Desertificació. El professor Feliu, però, considera que aquestes dades no s'han d'interpretar com una degradació generalitzada del sòl, sinó com un risc real degut a la suma negativa dels quatre factors que el Programa ha analitzat: erosió, incendis forestals recurrents, sobreexplotació d'aqüífers i aridesa.
A Catalunya, les zones agrícoles més afectades per l'erosió són les que concentren la major part dels conreus llenyosos, entre els quals destaquen la vinya (Penedès, Anoia, Priorat), l'olivera (Noguera, Urgell, Garrigues) i la fruita seca (Noguera, Segarra, Garrigues, Ribera d'Ebre).
Els incendis forestals recurrents a les serralades litoral i prelitoral, des de l'Alt Empordà fins a l'Alt Camp, generen també riscos elevats d'erosió, que es poden materialitzar si no s'actua correctament i amb rapidesa.
Pel que fa als sòls agrícoles, l'estudi recomana adaptar la gestió de l'ús d'aquest tipus de sòl a les condicions de cada zona de cultiu, amb l'aplicació de tècniques d'agricultura de conservació (conreu mínim, no llaurar); l'ús de pràctiques agroambientals, com mantenir les estructures tradicionals de conservació del sòl o augmentar-ne el contingut de matèria orgànica; i la integració de la conservació del sòl i la biodiversitat en la planificació territorial.
En el cas de les superfícies de sòl forestal, l'estudi recomana continuar desenvolupant mesures de prevenció d'incendis, realitzar actuacions ràpides en les zones cremades i mantenir la pràctica de donar prioritat a la repoblació i revegetació de sòls forestals degradats sobre la forestació de terres agrícoles.
El treball es va presentar el 17 de juny passat a Tarragona, coincidint amb el Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera, i és fruit del conveni de col·laboració signat el mes de desembre passat entre la Fundació Gas Natural i la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de promoure activitats d'educació i la sensibilització ambiental de la societat.
Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental
2003-06-30
Segueix-nos a Twitter
