•Notícia
Compartir
CFIS: el doble repte de les ments brillants
Elevada capacitat per emprendre estudis cientificotècnics, motivació i ganes de multiplicar per dos els fruits dels seu pas per la universitat. Aquest és el perfil de l’estudiantat que cursa una doble titulació al Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, un programa acadèmic pioner a l’Estat espanyol.
Continguts Relacionats
13/10/2009
“Els objectius que ens vam proposar i que ens guien a l’hora de crear un programa com aquest són, d’una banda, donar una resposta a un grup d’estudiants talentosos i molt motivats a l’Estat espanyol, que volen més de la universitat que el fet de fer una carrera. De l’altra, la creença que és important que hi hagi professionals amb una sòlida formació en qüestions de recerca tecnològica i de desenvolupament de productes de R+D, que estableixin sinergies i complicitats entre ells, per tal que puguin contribuir al desenvolupament del nostre entorn”, explica Pere Pascual, director del CFIS.
L’activitat acadèmica del CFIS va començar el curs 2003-2004, l’any que es va crear el Centre, que s’hi va incorporar la primera promoció d’estudiantat i que es va dur a terme la integració dels estudis conjunts de Telecomunicació i Matemàtiques, que s’havien iniciat a la UPC l’any 1999. Avui les primeres promocions ja són una realitat. Han sortit cinc promocions de Telecomunicació i Matemàtiques i aquest any acabarà la primera promoció CFIS, és a dir, la primera que ha cursat dobles titulacions de plans d’estudis dins del programa. Després de sis anys de recorregut, el Centre imparteix un programa de dobles titulacions en què s’ofereix la tria de dues de les enginyeries de Camins, Canals i Ports, Industrial, Informàtica i de Telecomunicació, o bé d’una d’aquestes enginyeries i la llicenciatura de Matemàtiques en un període de sis anys. Així, avui ja és possible fer una valoració del camí que s’ha recorregut.
Malgrat que arreu de l’Estat hi ha dobles titulacions, el CFIS va néixer amb unes especificitats que el diferencien de les altres propostes existents fins ara. Des d’un punt de vista estrictament curricular, cal parlar de la manera de cursar la doble titulació. No està dissenyada específicament, sinó que, si un estudiant fa una doble titulació, cursa totes les assignatures troncals i obligatòries dels plans d’estudi implicats en el projecte. El que la UPC ha dissenyat, i que es gestiona a través del CFIS, és un pla d’estudis personalitzat que ajusta i compatibilitza al màxim les assignatures i que condueix l’alumnat a l’obtenció de dos títols oficials.
L’altra característica que continua distingint la proposta de la UPC és el procés de selecció de l’estudiantat. A diferència d’altres universitats que ofereixen dobles titulacions a les quals s’accedeix mitjançant la nota de selectivitat, el CFIS fa la seva pròpia selecció. El que es persegueix és l’excel·lència en tots els sentits. Es vol potenciar i distingir els bons estudiants i estudiantes que treballen molt. Es vol que vegin reconegut el seu esforç intel·lectual; és a dir, es pretén donar suport a la persona que vol aprofitar aquest projecte i que pugui treballar en aquesta direcció. I, per aconseguir-ho, el procés de selecció és fonamental.
La selecció es basa en l’expedient acadèmic i es complementa amb una prova d’accés específica a fi de poder valorar els coneixements i la capacitat de raonament científic de l’estudiantat. Adrià Recasens, de Barcelona, és una de les 20 persones admeses al CFIS el curs acadèmic 2008-2009, que acaba de fer el primer curs de Telecomunicació i Matemàtiques. Quan recorda el dia de la selecció, afirma que “estava espantat, molt espantat. No tant per l’estil de la prova, sinó perquè és una prova molt llarga i no hi estàs acostumat. Hi ha una part amb preguntes tipus test, en què s’han d’aplicar coneixements del batxillerat, i una altra de problemes, que és la part en què jo crec que es fa la selecció de veritat. Et donen un problema i hi has de pensar fins que arribes a alguna conclusió. I quan vaig acabar no les tenia totes, però el fet és que va anar bé”.
Però l’exigència d’aquest programa acadèmic encara va més enllà. Un cop admès, l’estudiantat no pot suspendre cap assignatura. Es parteix de la idea que si a un estudiant, per la raó que sigui, no li va bé i comença a suspendre, segurament és perquè dues carreres alhora li requereixen un esforç sobretot de distribució del temps que no pot o que no vol assumir perquè té altres interessos.
“Aquesta pressió per no suspendre existeix sempre –explica Adrià Recasens–, però segurament ens n’afegim més nosaltres. Quan has arribat fins aquí i hi dediques tantes hores, el que vols és esprémer els estudis al màxim. I quan acabes i mires enrere i les coses surten bé, també és cert que tens una alegria.”
Una oferta minoritària
El nombre de sol·licituds d’accés al CFIS se situa, de mitjana, al voltant de les 80 o 90 per curs. Entre 15 i 20 persones superen el procés de selecció i s’incorporen als estudis de doble titulació. Actualment n’hi ha un centenar, però l’oferta va dirigida al màxim nombre possible d’estudiantat. Donar-se a conèixer més i ampliar aquesta base de selecció entre l’alumnat de secundària potser és una de les assignatures pendents del Centre.
No obstant això, en aquests moments gairebé el 25 % del total d’estudiantat procedeix de fora de Catalunya i n’hi ha de totes les comunitats autònomes. De fet, si es tenen en compte les dificultats de promoció del programa i la competència d’altres comunitats que ofereixen molts avantatges administratius i beques a l’estudiantat més capacitat, aquest percentatge es valora més positivament.
En el procés de cercar informació, comparar l’oferta educativa, dubtar entre les possibilitats i, finalment, prendre una decisió a l’hora de triar els estudis i la universitat, hi intervenen molts factors. Cristina Díaz, que està a punt de lliurar el projecte final de carrera de la doble titulació d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports i d’Enginyeria Industrial, recorda que en el moment de decidir-se també va haver de fer els seus càlculs: “Jo visc a Múrcia, per tant, devia anar a estudiar una enginyeria a Cartagena. Això hauria implicat haver de llogar un pis per haver-me estalviat anar a la Universitat i tornar-ne cada dia. Al cap i a la fi, això és una pallissa. En canvi, aquí m’oferien una beca de residència i una beca de segona matrícula que atorguen a tot l’estudiantat del CFIS. Em compensava més anar-me’n que quedar-me. Són coses que també s’han de valorar”.
Des del principi, la implicació de la UPC i la col·laboració i el patrocini d’entitats i empreses han permès la creació d’un sistema beques i ajuts que garanteixen la igualtat d’oportunitats entre els candidats interessats a accedir al CFIS. Sens dubte, també faciliten una presa de decisions com aquesta i com la d’altres nois i noies que vénen de districtes universitaris diferents o de la resta de Catalunya.
Tot i que aconseguir projectar aquests titulats més enllà del CFIS no és una tasca fàcil, alguns ja estan en diversos grups de recerca d’arreu del món. Tot i que sovint reben ofertes per quedar-se a l'estranger, és un repte articular els mecanismes que els permetin retornar amb idees empresarials o emprenedores. D'aquesta manera, els coneixements d'aquests futurs enginyers i enginyeres revertiran en el nostre entorn la inversió pública realitzada en la seva formació.
Les titulacions més sol·licitades
L’activitat acadèmica del CFIS va començar el curs 2003-2004, l’any que es va crear el Centre, que s’hi va incorporar la primera promoció d’estudiantat i que es va dur a terme la integració dels estudis conjunts de Telecomunicació i Matemàtiques, que s’havien iniciat a la UPC l’any 1999. Avui les primeres promocions ja són una realitat. Han sortit cinc promocions de Telecomunicació i Matemàtiques i aquest any acabarà la primera promoció CFIS, és a dir, la primera que ha cursat dobles titulacions de plans d’estudis dins del programa. Després de sis anys de recorregut, el Centre imparteix un programa de dobles titulacions en què s’ofereix la tria de dues de les enginyeries de Camins, Canals i Ports, Industrial, Informàtica i de Telecomunicació, o bé d’una d’aquestes enginyeries i la llicenciatura de Matemàtiques en un període de sis anys. Així, avui ja és possible fer una valoració del camí que s’ha recorregut.
Una proposta diferent
Malgrat que arreu de l’Estat hi ha dobles titulacions, el CFIS va néixer amb unes especificitats que el diferencien de les altres propostes existents fins ara. Des d’un punt de vista estrictament curricular, cal parlar de la manera de cursar la doble titulació. No està dissenyada específicament, sinó que, si un estudiant fa una doble titulació, cursa totes les assignatures troncals i obligatòries dels plans d’estudi implicats en el projecte. El que la UPC ha dissenyat, i que es gestiona a través del CFIS, és un pla d’estudis personalitzat que ajusta i compatibilitza al màxim les assignatures i que condueix l’alumnat a l’obtenció de dos títols oficials.
L’altra característica que continua distingint la proposta de la UPC és el procés de selecció de l’estudiantat. A diferència d’altres universitats que ofereixen dobles titulacions a les quals s’accedeix mitjançant la nota de selectivitat, el CFIS fa la seva pròpia selecció. El que es persegueix és l’excel·lència en tots els sentits. Es vol potenciar i distingir els bons estudiants i estudiantes que treballen molt. Es vol que vegin reconegut el seu esforç intel·lectual; és a dir, es pretén donar suport a la persona que vol aprofitar aquest projecte i que pugui treballar en aquesta direcció. I, per aconseguir-ho, el procés de selecció és fonamental.
La selecció es basa en l’expedient acadèmic i es complementa amb una prova d’accés específica a fi de poder valorar els coneixements i la capacitat de raonament científic de l’estudiantat. Adrià Recasens, de Barcelona, és una de les 20 persones admeses al CFIS el curs acadèmic 2008-2009, que acaba de fer el primer curs de Telecomunicació i Matemàtiques. Quan recorda el dia de la selecció, afirma que “estava espantat, molt espantat. No tant per l’estil de la prova, sinó perquè és una prova molt llarga i no hi estàs acostumat. Hi ha una part amb preguntes tipus test, en què s’han d’aplicar coneixements del batxillerat, i una altra de problemes, que és la part en què jo crec que es fa la selecció de veritat. Et donen un problema i hi has de pensar fins que arribes a alguna conclusió. I quan vaig acabar no les tenia totes, però el fet és que va anar bé”.
Però l’exigència d’aquest programa acadèmic encara va més enllà. Un cop admès, l’estudiantat no pot suspendre cap assignatura. Es parteix de la idea que si a un estudiant, per la raó que sigui, no li va bé i comença a suspendre, segurament és perquè dues carreres alhora li requereixen un esforç sobretot de distribució del temps que no pot o que no vol assumir perquè té altres interessos.
“Aquesta pressió per no suspendre existeix sempre –explica Adrià Recasens–, però segurament ens n’afegim més nosaltres. Quan has arribat fins aquí i hi dediques tantes hores, el que vols és esprémer els estudis al màxim. I quan acabes i mires enrere i les coses surten bé, també és cert que tens una alegria.”
Una oferta minoritària
El nombre de sol·licituds d’accés al CFIS se situa, de mitjana, al voltant de les 80 o 90 per curs. Entre 15 i 20 persones superen el procés de selecció i s’incorporen als estudis de doble titulació. Actualment n’hi ha un centenar, però l’oferta va dirigida al màxim nombre possible d’estudiantat. Donar-se a conèixer més i ampliar aquesta base de selecció entre l’alumnat de secundària potser és una de les assignatures pendents del Centre.
No obstant això, en aquests moments gairebé el 25 % del total d’estudiantat procedeix de fora de Catalunya i n’hi ha de totes les comunitats autònomes. De fet, si es tenen en compte les dificultats de promoció del programa i la competència d’altres comunitats que ofereixen molts avantatges administratius i beques a l’estudiantat més capacitat, aquest percentatge es valora més positivament.
En el procés de cercar informació, comparar l’oferta educativa, dubtar entre les possibilitats i, finalment, prendre una decisió a l’hora de triar els estudis i la universitat, hi intervenen molts factors. Cristina Díaz, que està a punt de lliurar el projecte final de carrera de la doble titulació d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports i d’Enginyeria Industrial, recorda que en el moment de decidir-se també va haver de fer els seus càlculs: “Jo visc a Múrcia, per tant, devia anar a estudiar una enginyeria a Cartagena. Això hauria implicat haver de llogar un pis per haver-me estalviat anar a la Universitat i tornar-ne cada dia. Al cap i a la fi, això és una pallissa. En canvi, aquí m’oferien una beca de residència i una beca de segona matrícula que atorguen a tot l’estudiantat del CFIS. Em compensava més anar-me’n que quedar-me. Són coses que també s’han de valorar”.
Des del principi, la implicació de la UPC i la col·laboració i el patrocini d’entitats i empreses han permès la creació d’un sistema beques i ajuts que garanteixen la igualtat d’oportunitats entre els candidats interessats a accedir al CFIS. Sens dubte, també faciliten una presa de decisions com aquesta i com la d’altres nois i noies que vénen de districtes universitaris diferents o de la resta de Catalunya.
Tot i que aconseguir projectar aquests titulats més enllà del CFIS no és una tasca fàcil, alguns ja estan en diversos grups de recerca d’arreu del món. Tot i que sovint reben ofertes per quedar-se a l'estranger, és un repte articular els mecanismes que els permetin retornar amb idees empresarials o emprenedores. D'aquesta manera, els coneixements d'aquests futurs enginyers i enginyeres revertiran en el nostre entorn la inversió pública realitzada en la seva formació.
Les titulacions més sol·licitadesLa proposta del CFIS permet totes les combinacions possibles. Però, si es mira amb perspectiva, les dobles titulacions més sol·licitades són les que combinen una enginyeria amb Matemàtiques i, també, les dobles enginyeries formades per l’Enginyeria Industrial i l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports o Informàtica i Telecomunicació.
Les expectatives generades quan es va posar en marxa el programa responien a una fita ambiciosa i, ara com ara, aconseguir una oferta atraient per als millors estudiants i estudiantes comporta haver de pensar en noves incorporacions al projecte d’enginyeries que s’imparteixen a la UPC. En aquest sentit, la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior és una oportunitat per valorar aquesta qüestió.
Les expectatives generades quan es va posar en marxa el programa responien a una fita ambiciosa i, ara com ara, aconseguir una oferta atraient per als millors estudiants i estudiantes comporta haver de pensar en noves incorporacions al projecte d’enginyeries que s’imparteixen a la UPC. En aquest sentit, la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior és una oportunitat per valorar aquesta qüestió.
Complements formatius
A partir del tercer any, molt sovint l’estudiantat del CFIS té ganes de fer més coses. Està en condicions de fer estades a l’estranger, per exemple a l’Escola Politècnica de París, o col·laboracions en departaments de la Universitat i els seus grups de recerca, com ara l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC-CSIC. Gràcies a aquesta relació fluïda i constant, l’estudiantat participa en projectes en marxa i complementen la seva formació.
Són accions encaminades a superar la rigidesa del sistema universitari espanyol, que completen i amplien els ensenyaments impartits en les classes ordinàries i permeten avançar en els estudis segons les capacitats i els interessos de l’estudiantat.
A partir del tercer any, molt sovint l’estudiantat del CFIS té ganes de fer més coses. Està en condicions de fer estades a l’estranger, per exemple a l’Escola Politècnica de París, o col·laboracions en departaments de la Universitat i els seus grups de recerca, com ara l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de la UPC-CSIC. Gràcies a aquesta relació fluïda i constant, l’estudiantat participa en projectes en marxa i complementen la seva formació.
Són accions encaminades a superar la rigidesa del sistema universitari espanyol, que completen i amplien els ensenyaments impartits en les classes ordinàries i permeten avançar en els estudis segons les capacitats i els interessos de l’estudiantat.
Segueix-nos a Twitter
