•Notícia
Compartir
La UPC a l'avantguarda de la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior
La Universitat fa un salt endavant en la integració a l'Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest setembre s’ofereixen els graus i alguns programes de formació permanent adaptats a l’EEES, que complementen l’oferta ja implantada de màsters i doctorats. En total, 49 països formen part d’un espai comú de coneixement. La transformació, tanmateix, no ha estat exempta de dificultats.
Continguts Relacionats
01/10/2009
Al llarg dels últims mesos s’han sentit moltes veus —i alguns crits— que han retornat la universitat espanyola a les portades dels diaris i els informatius de televisió, tot i que no sempre en un sentit positiu. El motiu ha estat la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), un procés que va començar a gestar-se el 1999 a Bolonya (Itàlia) amb l’acord dels ministres europeus amb competències educatives. Volien transformar la universitat i adaptar-la a les necessitats del segle XXI.
Algunes de les veus que van aixecar-se en contra d’aquell moviment parlaven del Pla de Bolonya com la vareta malèfica que hauria de portar el sistema universitari cap a la autodestrucció.
Mercantilització, dificultats per treballar i estudiar, davallada de la qualitat del sistema... van ser alguns dels arguments presentats. “La clau és que els plans d’estudis s’elaboren sense comptar amb nosaltres!”, afirmava l’hivern passat un portaveu estudiantil al bell mig de les protestes.
Per altres persones, l’EEES havia d’encetar una nova manera d’aprendre, un sistema en el qual l’estudiantat adquireix un rol protagonista i esdevé l’epicentre.
“No entenc tant aldarull al carrer —plantejava a la seva delegació un estudiant de l’ETS d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa—, nosaltres des de fa anys anem amunt i avall en reunions a Barcelona i a Madrid. On eren aquests estudiants que ara es queixen?”
Més enllà de les polèmiques, tots semblaven d’acord, almenys, en el fet que tant la universitat espanyola com la universitat europea requerien un canvi urgent. Potser, fins i tot, un daltabaix que les posés al dia i les permetés afrontar amb garanties d’èxit una globalització indiscutible i la necessitat d'aprofundir en el seu rol com a motor de transformació social i econòmica.
Amb el rerefons d’un camí legislatiu força fragmentat i dubitatiu —que al cap i a la fi és el que guia el desenvolupament del gran canvi a la universitat—, el 2010 les universitats han d’haver finalitzat la integració a l’EEES, un gran fòrum en el qual preval el reconeixement de les titulacions i per al qual la mobilitat internacional és una de les premisses.
Pel vicerector de Política Internacional, Lluís Torres, l’avantatge per a la universitat europea en general és l’estructura comuna dels estudis —el grau, el màster i el doctorat—: “En el cas de la UPC, disposem, a més, d’una àmplia oferta de màsters en anglès ben posicionada i consolidada que ens fa molt competitius a Europa; a això se suma el fet que som un pol d’atracció internacional per a qui vol cursar un doctorat de prestigi.”
Una reunió al voltant de l’arquitectura. D'esquerra a dreta: Ferran Sagarra, director de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona, Isabel Torras, vicegerenta de Docència, Isabel Crespo, professora de l’ETS d’Arquitectura del Vallès, Anna Sastre, vicerectora de Política Acadèmica i els membres del grup tècnic de suport Alfons Garin, M. Cruz Aragon, Núria Cuesta, Esperança Portet i Fran Murcia.
Pionera entre les politècniques
A la UPC, els primers plans de grau es posen en marxa aquest curs, després d’un procés complicat que ha estat possible gràcies a l'esforç dels centres docents que ha permès afrontar les inestabilitats, els dubtes i els retards legislatius. Tanmateix, la UPC és la primera universitat politècnica espanyola a posar en marxa una part important de la seva oferta de grau adaptada a l’EEES.
Per Jordi Berenguer, director de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, l’EEES ha de formar professionals més ben preparats en aspectes fins ara no prou cuidats, com ara el domini de l’anglès, el treball en equip o la capacitat d’expressió oral i escrita.
“Però potser —explica— el canvi més significatiu, i polèmic en el nostre país, està en el fet d’equiparar l’estudiant a un ‘treballador de l’estudi’: els 60 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) d’un any acadèmic impliquen unes 1.500 hores anuals o més de dedicació, molt semblants a les 1.700 hores anuals dels convenis col·lectius de determinats sectors productius.” Per Berenguer, el problema radica en la manca d’un sistema eficient d’ajuts a l’estudi.
En el cas de l’EU d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), “L’EEES ens ha portat un gran canvi en l’àmbit del reconeixement professional de les antigues enginyeries tècniques, ja que els nous graus passen a tenir l’essència de la competència professional en l’àmbit de l’enginyeria”, explica el director del centre Juan Antonio Gallardo.
“D’altra banda, —apunta fent referència a l’experiència pilot duta a terme en aquest centre durant el curs 2005-2006 amb l’especialitat en Mecànica de l’àrea de l’enginyeria tècnica industrial— l’EEES ens ha proporcionat un avantatge competitiu important: la UPC, en general, i l’EUETIT, en particular, s’han caracteritzat per l’esforç per avançar amb innovacions docents que, actualment, es generalitzen a tot el sistema i que impliquen una nova forma de formar en enginyeria.”
El disseny de la nova oferta de la UPC arrenca amb la definició del mapa dels estudis de grau i del seu marc referencial. L’objectiu era, segons la vicegerenta de Docència, Isabel Torras, “adequar l’oferta d’estudis a la demanda social i de l’estudiantat, configurar una oferta viable amb els recursos disponibles i garantir l’equilibri territorial aprofitant les sinergies de l’entorn econòmic i social”.
A partir del mapa i del marc de referència, els centres docents han anat dissenyant els nous plans d'estudi amb la direcció de la vicerectora de Política Acadèmica, Anna Sastre, i el suport d'un grup tècnic integrat per persones de diverses unitats.
Alguns dels estudis s’han elaborat a partir de titulacions que ja existien a la UPC, mentre que d’altres són titulacions completament noves. Abans de ser implantats, aquests plans d’estudis han obtingut el vistiplau del Consell d’Universitats, el qual, tot i haver eliminat el catàleg dels títols oficials universitaris, verifica el projecte docent i integra els estudis en l’anomenat Registre d’Universitats, Centres i Títols del sistema universitari espanyol.
Pel que fa als títols propis lligats a la formació permanent de la UPC, l’EEES ha implicat també una adaptació dels programes i una redefinició de l’oferta per millorar l’ajuda que s’ofereix al desenvolupament professional i executiu dels professionals de l’arquitectura i l’enginyeria. Són canvis per apropar més la formació al que necessiten aquests professionals: “ara parlem de competències a assolir, i, per tant, el que passa a ser important és el temps i la metodologia que el professional necessita per assolir aquestes competències”, explica Josep M. Martorell, director de l’Àrea de Programes de Formació de la Fundació Politècnica de Catalunya.
L’Espai Europeu de Recerca es va gestar a Lisboa l’any 2000. Dissenyat per fer d’Europa un continent en el qual l’economia es basi en el coneixement i la innovació i amb la mirada fixada en l’any 2010, implica una nova manera de fer recerca que aprofitarà col·laborativament i competitivament el potencial dels membres de la UE.
Un bon exemple d’aquest canvi de paradigma és l’European Institute of Innovation and Technology (EIT), impulsat per la Comissió Europea per consolidar l’anomenat triangle del coneixement que integren la innovació, la recerca i l’educació. L’EIT va començar a funcionar el març de 2008 i vol acabar amb el retard en matèria d’innovació que la Unió Europea té respecte als seus competidors, a través de la recerca i l’educació i amb un enfocament interdisciplinari.
L’Institut treballa per facilitar la creació de xarxes i afavorir la cooperació i les sinergies en les comunitats d’innovació europees, però els seus braços d’actuació immediata són els anomenats KIC (knowledge and innovation communities), aliances estratègiques a llarg termini basades en l’excel·lència de tots els agents que participen en el triangle del coneixement.
La UPC participa en dues propostes de KIC. Una en el camp de l’energia anomenada InnoEnergy i una altra en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que es coneix com TransFics. El coordinador d’InnoEnergy és la Universitat de Tecnologia de Karlsruhe (Alemanya) i hi participen els principals actors europeus del sector, com ara el KTH-Royal Institute of Technology, el CIEMAT, ESADE, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i les empreses Siemens, Bosch, Philips, Shell, Endesa, Gas Natural i Iberdrola.
Per la seva banda, la Universitat d'Edimburg és la coordinadora de Transfics, en què participen els millors centres de recerca de l’anomenada Europa de les Regions: Catalunya, Escòcia, Rin del Nord-Westfàlia, Estònia, Llombardia i Lausana.
Els resultats de la primera convocatòria de KIC es faran públics el mes de desembre de 2009.
Les atribucions professionals
Algunes de les veus que van aixecar-se en contra d’aquell moviment parlaven del Pla de Bolonya com la vareta malèfica que hauria de portar el sistema universitari cap a la autodestrucció.
Mercantilització, dificultats per treballar i estudiar, davallada de la qualitat del sistema... van ser alguns dels arguments presentats. “La clau és que els plans d’estudis s’elaboren sense comptar amb nosaltres!”, afirmava l’hivern passat un portaveu estudiantil al bell mig de les protestes.
Per altres persones, l’EEES havia d’encetar una nova manera d’aprendre, un sistema en el qual l’estudiantat adquireix un rol protagonista i esdevé l’epicentre.
“No entenc tant aldarull al carrer —plantejava a la seva delegació un estudiant de l’ETS d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa—, nosaltres des de fa anys anem amunt i avall en reunions a Barcelona i a Madrid. On eren aquests estudiants que ara es queixen?”
Més enllà de les polèmiques, tots semblaven d’acord, almenys, en el fet que tant la universitat espanyola com la universitat europea requerien un canvi urgent. Potser, fins i tot, un daltabaix que les posés al dia i les permetés afrontar amb garanties d’èxit una globalització indiscutible i la necessitat d'aprofundir en el seu rol com a motor de transformació social i econòmica.
Amb el rerefons d’un camí legislatiu força fragmentat i dubitatiu —que al cap i a la fi és el que guia el desenvolupament del gran canvi a la universitat—, el 2010 les universitats han d’haver finalitzat la integració a l’EEES, un gran fòrum en el qual preval el reconeixement de les titulacions i per al qual la mobilitat internacional és una de les premisses.
Pel vicerector de Política Internacional, Lluís Torres, l’avantatge per a la universitat europea en general és l’estructura comuna dels estudis —el grau, el màster i el doctorat—: “En el cas de la UPC, disposem, a més, d’una àmplia oferta de màsters en anglès ben posicionada i consolidada que ens fa molt competitius a Europa; a això se suma el fet que som un pol d’atracció internacional per a qui vol cursar un doctorat de prestigi.”
Una reunió al voltant de l’arquitectura. D'esquerra a dreta: Ferran Sagarra, director de l’ETS d’Arquitectura de Barcelona, Isabel Torras, vicegerenta de Docència, Isabel Crespo, professora de l’ETS d’Arquitectura del Vallès, Anna Sastre, vicerectora de Política Acadèmica i els membres del grup tècnic de suport Alfons Garin, M. Cruz Aragon, Núria Cuesta, Esperança Portet i Fran Murcia.
Pionera entre les politècniques
A la UPC, els primers plans de grau es posen en marxa aquest curs, després d’un procés complicat que ha estat possible gràcies a l'esforç dels centres docents que ha permès afrontar les inestabilitats, els dubtes i els retards legislatius. Tanmateix, la UPC és la primera universitat politècnica espanyola a posar en marxa una part important de la seva oferta de grau adaptada a l’EEES.
Per Jordi Berenguer, director de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, l’EEES ha de formar professionals més ben preparats en aspectes fins ara no prou cuidats, com ara el domini de l’anglès, el treball en equip o la capacitat d’expressió oral i escrita.
“Però potser —explica— el canvi més significatiu, i polèmic en el nostre país, està en el fet d’equiparar l’estudiant a un ‘treballador de l’estudi’: els 60 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) d’un any acadèmic impliquen unes 1.500 hores anuals o més de dedicació, molt semblants a les 1.700 hores anuals dels convenis col·lectius de determinats sectors productius.” Per Berenguer, el problema radica en la manca d’un sistema eficient d’ajuts a l’estudi.
En el cas de l’EU d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), “L’EEES ens ha portat un gran canvi en l’àmbit del reconeixement professional de les antigues enginyeries tècniques, ja que els nous graus passen a tenir l’essència de la competència professional en l’àmbit de l’enginyeria”, explica el director del centre Juan Antonio Gallardo.
“D’altra banda, —apunta fent referència a l’experiència pilot duta a terme en aquest centre durant el curs 2005-2006 amb l’especialitat en Mecànica de l’àrea de l’enginyeria tècnica industrial— l’EEES ens ha proporcionat un avantatge competitiu important: la UPC, en general, i l’EUETIT, en particular, s’han caracteritzat per l’esforç per avançar amb innovacions docents que, actualment, es generalitzen a tot el sistema i que impliquen una nova forma de formar en enginyeria.”
El disseny de la nova oferta de la UPC arrenca amb la definició del mapa dels estudis de grau i del seu marc referencial. L’objectiu era, segons la vicegerenta de Docència, Isabel Torras, “adequar l’oferta d’estudis a la demanda social i de l’estudiantat, configurar una oferta viable amb els recursos disponibles i garantir l’equilibri territorial aprofitant les sinergies de l’entorn econòmic i social”.
A partir del mapa i del marc de referència, els centres docents han anat dissenyant els nous plans d'estudi amb la direcció de la vicerectora de Política Acadèmica, Anna Sastre, i el suport d'un grup tècnic integrat per persones de diverses unitats.
Alguns dels estudis s’han elaborat a partir de titulacions que ja existien a la UPC, mentre que d’altres són titulacions completament noves. Abans de ser implantats, aquests plans d’estudis han obtingut el vistiplau del Consell d’Universitats, el qual, tot i haver eliminat el catàleg dels títols oficials universitaris, verifica el projecte docent i integra els estudis en l’anomenat Registre d’Universitats, Centres i Títols del sistema universitari espanyol.
Pel que fa als títols propis lligats a la formació permanent de la UPC, l’EEES ha implicat també una adaptació dels programes i una redefinició de l’oferta per millorar l’ajuda que s’ofereix al desenvolupament professional i executiu dels professionals de l’arquitectura i l’enginyeria. Són canvis per apropar més la formació al que necessiten aquests professionals: “ara parlem de competències a assolir, i, per tant, el que passa a ser important és el temps i la metodologia que el professional necessita per assolir aquestes competències”, explica Josep M. Martorell, director de l’Àrea de Programes de Formació de la Fundació Politècnica de Catalunya.
La recerca també té espai
L’Espai Europeu de Recerca es va gestar a Lisboa l’any 2000. Dissenyat per fer d’Europa un continent en el qual l’economia es basi en el coneixement i la innovació i amb la mirada fixada en l’any 2010, implica una nova manera de fer recerca que aprofitarà col·laborativament i competitivament el potencial dels membres de la UE.
Un bon exemple d’aquest canvi de paradigma és l’European Institute of Innovation and Technology (EIT), impulsat per la Comissió Europea per consolidar l’anomenat triangle del coneixement que integren la innovació, la recerca i l’educació. L’EIT va començar a funcionar el març de 2008 i vol acabar amb el retard en matèria d’innovació que la Unió Europea té respecte als seus competidors, a través de la recerca i l’educació i amb un enfocament interdisciplinari.
L’Institut treballa per facilitar la creació de xarxes i afavorir la cooperació i les sinergies en les comunitats d’innovació europees, però els seus braços d’actuació immediata són els anomenats KIC (knowledge and innovation communities), aliances estratègiques a llarg termini basades en l’excel·lència de tots els agents que participen en el triangle del coneixement.
La UPC participa en dues propostes de KIC. Una en el camp de l’energia anomenada InnoEnergy i una altra en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que es coneix com TransFics. El coordinador d’InnoEnergy és la Universitat de Tecnologia de Karlsruhe (Alemanya) i hi participen els principals actors europeus del sector, com ara el KTH-Royal Institute of Technology, el CIEMAT, ESADE, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i les empreses Siemens, Bosch, Philips, Shell, Endesa, Gas Natural i Iberdrola.
Per la seva banda, la Universitat d'Edimburg és la coordinadora de Transfics, en què participen els millors centres de recerca de l’anomenada Europa de les Regions: Catalunya, Escòcia, Rin del Nord-Westfàlia, Estònia, Llombardia i Lausana.
Els resultats de la primera convocatòria de KIC es faran públics el mes de desembre de 2009.
41 plans
El curs 2009-2010, la UPC ha adaptat ja a l’EEES estudis en tots els àmbits de la formació —grau, màster universitari i doctorat—, així com els programes de formació permanent. La nova oferta consta de 41 plans d’estudis de grau dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació, les ciències aplicades, les ciències de la salut, l’enginyeria de biosistemes, l’enginyeria civil, l’enginyeria industrial i les tecnologies de la informació i la comunicació. Els estudis s’impartiran en 15 centres dels campus de Barcelona, Castelldefels, Manresa, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Igualada.
El procés d’implantació dels graus es completarà el curs 2010-2011 amb la posada en marxa de titulacions dels àmbits de l’aeronàutica, l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació, l’enginyeria civil, l’enginyeria industrial, les tecnologies de la informació i la comunicació i la nàutica.
Quant a la formació permanent, la Universitat oferirà aquest curs 45 programes de títols propis adaptats a l'EEES: 13 programes de màster, 23 programes de postgrau i 9 cursos de formació permanent. La resta de programes, fins a 200, és previst que s’integrin el curs 2010-2011.
Les atribucions professionals Els continguts dels plans d’estudis conduents a títols amb atribucions professionals han estat un punt de divergència entre les universitats, el govern i els col·legis professionals.
Aquest és un punt d’especial rellevància, ja que la universitat ha de garantir a la societat que els professionals que obtenen un títol disposen de les competències necessàries per realitzar determinades funcions.
Aquest és un punt d’especial rellevància, ja que la universitat ha de garantir a la societat que els professionals que obtenen un títol disposen de les competències necessàries per realitzar determinades funcions.
Segueix-nos a Twitter
