•Notícia
El satèl·lit de la missió espacial SMOS s'ha llançat la matinada del 2 de novembre, a bord del coet rus Rockot
La UPC controla els sensors del satèl·lit SMOS, en la missió de l’ESA per estudiar el canvi climàtic
El grup de Radiometria de la UPC controlarà el funcionament del radiòmetre MIRAS, dins la missió SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) que l’Agència Espacial Europea (ESA) llançat la matinada del 2 de novembre, a bord del coet rus Rockot.
Gràcies al sensor MIRAS (Microwave Imaging Radiometer by Aperture Synthesis, un nou concepte de radiòmetre dissenyat pels investigadors del grup de Radiometria de la UPC, que treballen a l’ETS d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), la missió espacial SMOS de l’Agència Espacial Europea (ESA) efectuarà per primer cop mesures sistemàtiques i globals de la humitat del sòl i la salinitat superficial del mar, dues variables geofísiques bàsiques en el sistema climàtic de la Terra i que permeten monitoritzar el desenvolupament sostenible dels recursos naturals.
La missió servirà per millorar els coneixements sobre el clima en els propers anys, concretament en aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua, el canvi climàtic, la desertificació o l’efecte hivernacle.
El satèl·lit SMOS proporcionarà mapes d’humitat del sòl i de salinitat dels oceans que fins ara mai s’havien pogut obtenir des de l’espai. La missió, que té una durada prevista de tres anys i és la primera de la història espacial europea dirigida per Espanya, s’emmarca dintre del programa “Planeta Viu”, concebut per avançar en el coneixement del comportament de la Terra i desenvolupar noves tecnologies d’observació des de l’espai. La salinitat, per exemple, influeix en la circulació de les masses d’aigua en els oceans que provoquen la formació dels fenòmens climatològics coneguts com El Niño o La Niña, que donen lloc a inundacions o grans sequeres. L’evaporació i la filtració depenen del grau d’humitat del sòl i del contingut d’aigua de la vegetació, que són peces clau per entendre el cicle hidrològic i vigilar les reserves d’aigua dolça del planeta.
SMOS és un satèl·lit d’òrbita baixa heliosíncrona amb una altitud de 755 km, la qual cosa permet sobrevolar qualsevol punt del planeta cada tres dies. Es composa d’una plataforma genèrica Proteus i del radiòmetre MIRAS, desenvolupat en col·laboració amb un consorci d’empreses i universitats europees, liderades per EADS CASA Espacio. Els receptors que porta (més de 70) han estats fabricats per l’empresa catalana MIER Comunicacions.
El radiòmetre MIRAS és un sensor que detecta la radiació electromagnètica de qualsevol cos que es trobi a una certa temperatura. I aquesta radiació depèn de la composició del sòl (més o menys humit) o de l’oceà (més o menys salat) que està observant. Es tracta del primer radiòmetre interferomètric per síntesi d’obertura en dues dimensions, aplicat a l’observació de la Terra, i és el primer instrument d’aquest tipus que funciona a 1,4 GHz, una banda de freqüències baixa que permet la millor resolució espacial.
L’aparell incorpora nous elements d’electrònica, antenes i processament del senyal. Gràcies a la incorporació de la tècnica de la interferometria, la radiació de microones relacionada amb la humitat del sòl i la salinitat de l’oceà es captarà mitjançant un sistema de sensors connectats a un conjunt de 69 antenes de doble polarització, col·locades en una estructura en forma de "Y". El processament de les dades, captades via satèl•lit, permetrà determinar la distribució global sobre la Terra d’aquests dos paràmetres geofísics de forma continuada i, com a resultat, es podran fer prediccions de la climatologia amb una precisió molt més gran que l’actual; permetrà modelitzar millor el canvi climàtic, la predicció del temps i de desastres naturals, i altres fenòmens, cosa que comporta importants repercussions en la millora de la qualitat de vida.
El centre de processament i distribució de les dades obtingudes a través del satèl·lit SMOS estarà ubicat a l’estació espacial de Villafranca del Castillo (propietat de l’ESA i amb finançament del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), que farà el seguiment de la missió des de terra.
Un cop processades, les dades seran analitzades científicament pels investigadors del grup de Radiometria de la UPC i altres investigadors i tècnics del Departament d’Oceanografia Física de l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), des del Centre Expert SMOS a Barcelona per a Calibració Radiomètrica i Salinitat Oceànica (SMOS-BEC). Aquest centre conjunt UPC-CSIC està ubicat a l’edifici del Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals a la ciutat de Barcelona i calcularà l’impacte de les dades recollides sobre el medi ambient. Els primers resultats científics de la missió es presentaran d’aquí a uns sis mesos. El centre SMOS-BEC va seguir en directe el llançament del satèl·lit la matinada del dia 2 de novembre (la nit de diumenge a dilluns).
L'equip investigador de la UPC està format per Javier Barà, Adriano Camps, Ignasi Corbella, Núria Duffo, Francesc Torres i Mercè Vall-Llossera.
http://www.esa.int/esaLP/LPsmos.html
El CSIC i la UPC posen en marxa un centre expert en observació de la Terra per preparar la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea
Es presenta a Cannes el satèl·lit d’observació de la terra que durà a terme la missió espacial SMOS
Investigadors de la UPC participen en la construcció d'un nou tipus de radiòmetre per millorar l'estudi del canvi climàtic
Segueix-nos a Twitter
