•Notícia
Compartir
Cases sostenibles per al segle XXI
Un equip de l’ETS d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) ha representat la UPC, amb el projecte LOW3, al concurs internacional d’arquitectura Solar Decathlon Europe 2010. Universitats d’arreu del món hi competien per dissenyar i construir la casa més sostenible. És el moment de fer-ne balanç.
Continguts Relacionats
26/07/2010
El medi ambient, la sostenibilitat i l’estalvi energètic són qüestions que ocupen cada vegada més l’agenda política europea. Segons les dades de la Comissió Europea, els edificis consumeixen el 40 % de l’energia que gasta la Unió Europea i són responsables del 35 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En aquest escenari, iniciatives com ara el concurs d’arquitectura Solar Decathlon volen sensibilitzar la societat sobre la importància de les energies renovables, l’edificació energèticament eficient i les tecnologies que ens poden ajudar a reduir el consum energètic en habitatges i edificis.
Solar Decathlon va néixer als Estats Units l’any 2002 i, des d’aleshores, ha convocat universitats de tot el món per dissenyar i construir cases reals, sostenibles, autosuficients i confortables que funcionin únicament amb energia solar. L’edició d’aquest any, organitzada pel Ministeri d’Habitatge espanyol, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Madrid i el suport del Departament d’Energia dels Estats Units, ha estat la primera ocasió en què el concurs l’ha acollit una ciutat europea, Madrid.
La coberta fotovoltaica proporciona 6.000 kWh d’electricitat l’any
Al llarg de deu dies de competició, del 18 al 27 de juny, 17 cases concebudes per equips universitaris de set països i tres continents es van sotmetre a deu proves (decathlon) en què se’n valorava des de l’eficiència energètica fins al benestar i el confort. LOW3 va assolir el tretzè lloc de la classificació general. No obstant això, en la prova d’arquitectura va guanyar juntament amb dues universitats més, l’Aalto University Finland i la Virginia Polytechnic Institut & State University, en la qual va aconseguir la puntuació màxima.
El nom LOW3 (low energy + low impact + low cost) respon a una nova manera de concebre l’arquitectura i fa referència als tres principis bàsics que s’han adoptat en totes les fases de desenvolupament del projecte: solucions de baix consum energètic, baix impacte ambiental i baix cost.
“Es tracta d’una manera de fer, d’una filosofia que no està lligada només al nostre projecte en concret. És en aquesta línia de recerca que volem seguir treballant, creant espais per viure de gran qualitat arquitectònica amb solucions low-tech i accessibles”, explica Torsten Masseck, coordinador del projecte LOW3 i director del Centre d’Investigació Solar (CISOL) de l’ETSAV. “No ens interessa ni estem en condicions de generar prototips amb pressupostos milionaris, com és el cas d’algunes propostes que hem pogut veure en aquesta edició del Solar Decathlon. Nosaltres creiem que el factor decisiu per validar una proposta innovadora ha de ser la relació entre inversió (energètica i econòmica) i rendiment”, afegeix.
La casa s’ha concebut aplicant-hi esquemes bioclimàtics. El bioclimatisme, que no és altra cosa que aconseguir el màxim confort amb la mínima despesa energètica, implica optimitzar el disseny arquitectònic aprofitant al màxim mecanismes com ara l’orientació de l’edifici, una bona protecció solar a l’estiu, la captació d’energia solar a l’hivern, la ventilació creuada o la inèrcia tèrmica de l’edifici, és a dir, la capacitat d’acumulació de calor per neutralitzar les temperatures exteriors.
També s’hi han aplicat sistemes actius solars que proporcionen l’energia necessària per assegurar el confort de la manera més eficient possible. LOW3 incorpora una coberta fotovoltaica que proporciona 6.000 kWh d’electricitat l’any, suficient per cobrir la demanda energètica i tenir-ne un petit excedent.
“La inclinació de la coberta ens permet obtenir un rendiment gairebé òptim per arribar a una màxima producció anual d’electricitat. En comparació amb altres equips, no hem volgut integrar la tecnologia fotovoltaica en la façana (reduiria fins a un 60 % la producció elèctrica), ni hem optat per panells especials de disseny (entre tres i cinc vegades més cars), sinó que hem volgut ser fidels al nostre concepte LOW, és a dir, l’optimització entre la inversió i el rendiment de cada material o sistema que hem adoptat”, explica Torsten Masseck.
Així mateix, la casa disposa de tres col·lectors tèrmics integrats arquitectònicament en la façana, que cobreixen el 87 % de la demanda d’aigua calenta d’ús sanitari. En una solució estàndard, els col·lectors en cobreixen aproximadament el 60 %, per evitar el sobreescalfament dels col·lectors a l’estiu i la sobreproducció. “Integrar els col·lectors en la façana exigeix sobredimensionar una mica la instal·lació, però hem considerat més important la corresponent reducció del consum addicional d’electricitat”, puntualitza Masseck.
Per assolir l’objectiu de tancar al màxim el cicle de l’aigua, primer s’ha reduït la demanda d’aigua mitjançant l’ús d’electrodomèstics de baix consum (classe A+) i d’un vàter sec, que no consumeix ni una gota d'aigua i, a més, permet obtenir un compost de qualitat per adobar el jardí. Alhora, es depuren les aigües grises (les que provenen de la cuina, la cambra de bany, les aigüeres...) i es reaprofiten per al reg automàtic d’un hort de verdures.
Un dels aspectes clau del projecte ha estat la selecció dels materials de construcció. Cal pensar que la fabricació dels materials comporta un consum d’energia i d’aigua . Si se’n pot allargar la vida útil, reutilitzar-los i mantenir un baix impacte ambiental durant les fases de producció, se’n pot millorar el balanç ambiental. És per això que la proposta LOW3 ha apostat per la fusta i els seus derivats, així com per les estructures metàl·liques reutilitzables.
D’altra banda, un projecte com aquest, que fomenta una docència molt participativa i que acosta els estudiants a la recerca aplicada en el camp de l’arquitectura solar, també ha servit per fomentar el treball en un equip interdisciplinari, requisit imprescindible si el que es vol és arribar a noves solucions.
En aquest escenari, iniciatives com ara el concurs d’arquitectura Solar Decathlon volen sensibilitzar la societat sobre la importància de les energies renovables, l’edificació energèticament eficient i les tecnologies que ens poden ajudar a reduir el consum energètic en habitatges i edificis.
Solar Decathlon va néixer als Estats Units l’any 2002 i, des d’aleshores, ha convocat universitats de tot el món per dissenyar i construir cases reals, sostenibles, autosuficients i confortables que funcionin únicament amb energia solar. L’edició d’aquest any, organitzada pel Ministeri d’Habitatge espanyol, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Madrid i el suport del Departament d’Energia dels Estats Units, ha estat la primera ocasió en què el concurs l’ha acollit una ciutat europea, Madrid.
La coberta fotovoltaica proporciona 6.000 kWh d’electricitat l’any
El nom LOW3 (low energy + low impact + low cost) respon a una nova manera de concebre l’arquitectura i fa referència als tres principis bàsics que s’han adoptat en totes les fases de desenvolupament del projecte: solucions de baix consum energètic, baix impacte ambiental i baix cost.
“Es tracta d’una manera de fer, d’una filosofia que no està lligada només al nostre projecte en concret. És en aquesta línia de recerca que volem seguir treballant, creant espais per viure de gran qualitat arquitectònica amb solucions low-tech i accessibles”, explica Torsten Masseck, coordinador del projecte LOW3 i director del Centre d’Investigació Solar (CISOL) de l’ETSAV. “No ens interessa ni estem en condicions de generar prototips amb pressupostos milionaris, com és el cas d’algunes propostes que hem pogut veure en aquesta edició del Solar Decathlon. Nosaltres creiem que el factor decisiu per validar una proposta innovadora ha de ser la relació entre inversió (energètica i econòmica) i rendiment”, afegeix.
La casa s’ha concebut aplicant-hi esquemes bioclimàtics. El bioclimatisme, que no és altra cosa que aconseguir el màxim confort amb la mínima despesa energètica, implica optimitzar el disseny arquitectònic aprofitant al màxim mecanismes com ara l’orientació de l’edifici, una bona protecció solar a l’estiu, la captació d’energia solar a l’hivern, la ventilació creuada o la inèrcia tèrmica de l’edifici, és a dir, la capacitat d’acumulació de calor per neutralitzar les temperatures exteriors.
També s’hi han aplicat sistemes actius solars que proporcionen l’energia necessària per assegurar el confort de la manera més eficient possible. LOW3 incorpora una coberta fotovoltaica que proporciona 6.000 kWh d’electricitat l’any, suficient per cobrir la demanda energètica i tenir-ne un petit excedent.
Les aigües es reaprofiten per al reg automàtic d’un hort de verdures
“La inclinació de la coberta ens permet obtenir un rendiment gairebé òptim per arribar a una màxima producció anual d’electricitat. En comparació amb altres equips, no hem volgut integrar la tecnologia fotovoltaica en la façana (reduiria fins a un 60 % la producció elèctrica), ni hem optat per panells especials de disseny (entre tres i cinc vegades més cars), sinó que hem volgut ser fidels al nostre concepte LOW, és a dir, l’optimització entre la inversió i el rendiment de cada material o sistema que hem adoptat”, explica Torsten Masseck.
Així mateix, la casa disposa de tres col·lectors tèrmics integrats arquitectònicament en la façana, que cobreixen el 87 % de la demanda d’aigua calenta d’ús sanitari. En una solució estàndard, els col·lectors en cobreixen aproximadament el 60 %, per evitar el sobreescalfament dels col·lectors a l’estiu i la sobreproducció. “Integrar els col·lectors en la façana exigeix sobredimensionar una mica la instal·lació, però hem considerat més important la corresponent reducció del consum addicional d’electricitat”, puntualitza Masseck.
Per assolir l’objectiu de tancar al màxim el cicle de l’aigua, primer s’ha reduït la demanda d’aigua mitjançant l’ús d’electrodomèstics de baix consum (classe A+) i d’un vàter sec, que no consumeix ni una gota d'aigua i, a més, permet obtenir un compost de qualitat per adobar el jardí. Alhora, es depuren les aigües grises (les que provenen de la cuina, la cambra de bany, les aigüeres...) i es reaprofiten per al reg automàtic d’un hort de verdures.
Un dels aspectes clau del projecte ha estat la selecció dels materials de construcció. Cal pensar que la fabricació dels materials comporta un consum d’energia i d’aigua . Si se’n pot allargar la vida útil, reutilitzar-los i mantenir un baix impacte ambiental durant les fases de producció, se’n pot millorar el balanç ambiental. És per això que la proposta LOW3 ha apostat per la fusta i els seus derivats, així com per les estructures metàl·liques reutilitzables.
La casa s’ha construït amb materials sostenibles, locals i reutilitzables que en minimitzen l’impacte ambiental.
El projecte no s’acaba amb el concurs. El prototip LOW3 ha tornat a Sant Cugat per convertir-se en un laboratori d’arquitectura solar i eficiència energètica i per poder-lo monitorar com a mínim un any. Així es reforcen les activitats de la nova plataforma experimental del campus, que constituirà un entorn de disseny, experimentació i avaluació de solucions innovadores en el camp de la construcció sostenible.
Des que l’any 2008 la UPC va sol·licitar la participació al Solar Decathlon, el projecte es va anar perfilant a través d’activitats acadèmiques com ara l’assignatura Arquitectura Bioclimàtica, els tallers CISOL-Solar Workshop i un concurs intern per seleccionar una proposta bàsica, que es va convertir a poc a poc en el projecte executiu del prototip LOW3 que es va presentar a Madrid.
“Des del primer moment, la intenció era fer un prototip, un model que ens permetés explorar diverses maneres d’habitar i treballar amb tecnologies i solucions d’arquitectura solar que encara costa trobar al mercat immobiliari”, explica Manel Romero. Romero es va vincular al projecte l’any 2009, quan cursava el cinquè any de carrera, i des d’aleshores ha coordinat el despatx SDE UPC 2010, creat al campus de l’ETS d’Arquitectura del Vallès, per gestionar i elaborar el projecte. Al llarg del següent any i mig, s’hi van anar implicant més estudiants, fins que es va arribar a constituir un equip de 40 persones.
“Fer realitat un projecte que hem dissenyat els estudiants ha estat una experiència única —comenta Romero—. A més a més, el fet que Solar Decathlon sigui un concurs universitari ens ha permès portar l’experimentació més enllà del que és imaginable en àmbits merament professionals. Això i el fet que després del concurs puguem comprovar si les nostres suposicions eren certes ha fet que molts de nosaltres ens engresquéssim en el projecte.”
Des del punt de vista de la docència, el projecte LOW3 volia convertir un equip d’estudiants en promotors, autors i constructors d’un projecte d’arquitectura solar, assessorats pel professorat de l’ETSAV, empreses col·laboradores i especialistes de dins i fora de la Universitat. Aquest objectiu ha estat acomplert amb escreix, si més no aquesta és l’opinió de tots els que hi han participat.
“Fer realitat un projecte que hem dissenyat els estudiants ha estat una experiència única —comenta Romero—. A més a més, el fet que Solar Decathlon sigui un concurs universitari ens ha permès portar l’experimentació més enllà del que és imaginable en àmbits merament professionals. Això i el fet que després del concurs puguem comprovar si les nostres suposicions eren certes ha fet que molts de nosaltres ens engresquéssim en el projecte.”
Des del punt de vista de la docència, el projecte LOW3 volia convertir un equip d’estudiants en promotors, autors i constructors d’un projecte d’arquitectura solar, assessorats pel professorat de l’ETSAV, empreses col·laboradores i especialistes de dins i fora de la Universitat. Aquest objectiu ha estat acomplert amb escreix, si més no aquesta és l’opinió de tots els que hi han participat.
La casa s’ha convertit ara en un laboratori de construcció sostenible
D’altra banda, un projecte com aquest, que fomenta una docència molt participativa i que acosta els estudiants a la recerca aplicada en el camp de l’arquitectura solar, també ha servit per fomentar el treball en un equip interdisciplinari, requisit imprescindible si el que es vol és arribar a noves solucions.
Suport empresarial
Les empreses també han estat presents al Solar Decathlon, patrocinant l’esdeveniment o col·laborant en el condicionament de les cases.
Schneider Electric ha estat la marca que ha patrocinat les solucions d’eficiència energètica de LOW3. El director de Relacions Institucionals i Comunicació de Schneider Electric, Francesc Corberó, explica que han volgut col·laborar amb el projecte perquè “és una casa fascinant, que vol anar més enllà del repte de ser energèticament autosuficient, adaptant-se als canvis i avançant-se als requeriments futurs de creixement de les ciutats”. Les seves solucions han permès controlar de manera fàcil i intuïtiva dades essencials, com ara la temperatura i la humitat relativa interiors, la concentració de CO2, la il·luminació o el funcionament de l’embolcall microclimàtic.
Col·laboracions com aquesta exemplifiquen la creixent rellevància del vincle universitat-empresa. El projecte també ha tingut el patrocini de SCHOTT Solar, REHAU, iGuzzini, Aislux, ANINSA, Black & Decker, Finnforest, FUPICSA, Solarlux, GUTEX, HOMATHERM, Stanley, Grundfos, BIOHAUS, ProClima, Siemens i Junkers (Grupo Bosch). Així mateix, hi han col·laborat altres empreses i la Plataforma d’Arquitectura i Sostenibilitat (PAUS), el Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Adigsa.
Les empreses també han estat presents al Solar Decathlon, patrocinant l’esdeveniment o col·laborant en el condicionament de les cases.
Schneider Electric ha estat la marca que ha patrocinat les solucions d’eficiència energètica de LOW3. El director de Relacions Institucionals i Comunicació de Schneider Electric, Francesc Corberó, explica que han volgut col·laborar amb el projecte perquè “és una casa fascinant, que vol anar més enllà del repte de ser energèticament autosuficient, adaptant-se als canvis i avançant-se als requeriments futurs de creixement de les ciutats”. Les seves solucions han permès controlar de manera fàcil i intuïtiva dades essencials, com ara la temperatura i la humitat relativa interiors, la concentració de CO2, la il·luminació o el funcionament de l’embolcall microclimàtic.
Col·laboracions com aquesta exemplifiquen la creixent rellevància del vincle universitat-empresa. El projecte també ha tingut el patrocini de SCHOTT Solar, REHAU, iGuzzini, Aislux, ANINSA, Black & Decker, Finnforest, FUPICSA, Solarlux, GUTEX, HOMATHERM, Stanley, Grundfos, BIOHAUS, ProClima, Siemens i Junkers (Grupo Bosch). Així mateix, hi han col·laborat altres empreses i la Plataforma d’Arquitectura i Sostenibilitat (PAUS), el Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Adigsa.
Segueix-nos a Twitter
