•Notícia
Compartir
InnoEnergy, consolidar l'energia sostenible a Europa
Arran de la creixent preocupació pel canvi climàtic i del progressiu esgotament dels combustibles fòssils, la Unió Europea aposta per anar cap a un nou model energètic. Per avançar en aquesta direcció ha seleccionat, entre un grup nombrós de propostes de tot el continent, InnoEnergy, una xarxa del coneixement i la innovació de la qual s'espera que contribueixi a implantar l’energia sostenible.
Continguts Relacionats
10/03/2010
L’essència de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET) és aconseguir una integració eficaç dels tres elements de l’anomenat triangle del coneixement (educació, recerca i innovació). Amb aquesta premissa, al desembre es va donar llum verda a la creació de les tres primeres comunitats del coneixement i la innovació (knowledge and innovation communities, KIC), xarxes d’excel·lència integrades per consorcis acadèmics, industrials i de recerca, amb l’objectiu principal de fomentar la innovació i l’impacte en l’economia i la societat europees en àrees de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.
Amb aquest punt de partida, l'EIT ha seleccionat el projecte presentat per la Universitat de Karlsruhe, un node del qual lideren la UPC i ESADE. Es tractava d'una convocatòria a la qual es van presentar un nombrós grup d'universitats i centres de recerca. El projecte, anomenat InnoEnergy, configurarà la KIC sobre energia sostenible que ha començat a prendre forma. La iniciativa —que implica una inversió de 450 milions d'euros per als propers 4 anys— es du a terme en col·laboració amb empreses com ara del sector energètic com ara Gas Natural-Unión Fenosa, Iberdrola, EDF, Vatenfall, ABB o Total i centres de recerca com són el Royal Institute of Technology d'Estocolm, el Karlsruhe Institute of Technology, l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) o el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT).
“Hem de ser capaços de treballar en xarxa de manera eficaç i de millorar l’impacte de tot allò que fem. Aquest és el motiu principal pel qual s’han creat les KIC”, afirma Josep Bordonau, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i coordinador del projecte InnoEnergy per part de la UPC. A diferència d’altres accions de la Unió Europea, “aquesta és una associació més estable, que s’espera que tingui una durada mínima de set anys, però que podria arribar a 15; una associació que ha de beneficiar tots els socis, des del punt de vista que treballar d’aquesta manera ens ha de permetre fer més coses, i que funcionarà amb una mentalitat 'd'empresa', però sense ànim de lucre, perquè l’única cosa que volem és autofinançar-nos i fer accions rellevants”, diu.
En total, InnoEnergy té 35 socis i sis centres d’operacions ubicats a Barcelona, Estocolm, Karlsruhe, Grenoble, Eindhoven i Cracòvia. La UPC coordinarà amb ESADE el centre d’operacions espanyol amb seu a Barcelona —Co-Location Center Iberia—, que s'ubicarà al Campus Diagonal Besòs. Aquest centre agruparà els socis espanyols i portuguesos i desenvoluparà projectes sobre les energies renovables i l’eficiència energètica industrial.
El primer projecte de recerca, que actualment es troba en una fase inicial, està relacionat amb l’energia eòlica marina. Liderat per l’IREC, el seu objectiu final és construir una turbina per a aigües profundes davant de la costa de Tarragona que permeti aprofitar els corrents eòlics més forts i regulars que tenen lloc a alta mar, i connectar-la eficaçment a la xarxa.
Aquest tipus de tecnologia s’ha desenvolupat molt al mar del Nord, sobretot a Dinamarca, en zones on els fonaments dels aerogeneradors estan a poca profunditat, però resoldre el problema de l’ancoratge en zones com ara el Mediterrani, on la costa té cotes de gran profunditat molt més a prop de la platja que en altres geografies, és un dels reptes que avui en dia té el desenvolupament d’aquesta tecnologia.
Per superar aquestes limitacions físiques, es proposa utilitzar tecnologia de tercera generació, és a dir, que la turbina estigui dins d’una estructura rígida ancorada a la superfície del fons marí. Una altra possibilitat, atractiva però complexa, segons els tècnics, seria construir una plataforma flotant ancorada amb cadenes al fons marí, de manera que la turbina pogués suportar un cert moviment, però que no es desplacés a la deriva.
Un altre camp de recerca en què la UPC ocupa un lloc de lideratge i que està previst impulsar des del Co-Location Center Iberia és el de l’energia solar fotovoltaica, una tecnologia en plena evolució, que consisteix a transformar la llum del sol en electricitat de manera eficient i eficaç i amb un cost assumible.
“Dins l’anomenada tecnologia fotovoltaica de tercera generació, hi ha possibilitats molt interessants com ara el disseny de cèl·lules solars orgàniques, és a dir, fabricades amb plàstics. Utilitzant aquests materials es pot abaratir el procés de fabricació de les cèl·lules; fins i tot no es descarta que, en el futur, es puguin imprimir”, explica Ramon Alcubilla, director del Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE) de la UPC.
No obstant això, per implantar aquesta tecnologia encara queda un llarg camí per recórrer. “Malgrat que el rendiment d’aquestes cèl·lules és menor que el de les convencionals, és acceptable per a algunes aplicacions. El rendiment és un concepte relatiu, sobretot si es pretén fer funcionar petits aparells electrònics, com ara el mòbil o la ràdio. En aplicacions d'aquest tipus, que és com es començaran a introduir les cèl·lules orgàniques, el rendiment no és un factor tan important, però sí que ho és el preu”, puntualitza Alcubilla.
L’energia solar termoelèctrica consisteix a produir electricitat mitjançant un procés termodinàmic i electromecànic. Bàsicament es tracta de captar l’energia del sol, utilitzar-la per escalfar aigua o altres fluids, i generar vapor, amb el qual s’alimenta una turbina que produeix electricitat. Aquest tipus de plantes també poden funcionar de manera combinada, és a dir, adoptant una estratègia que implica no destinar tota l’energia per produir electricitat, sinó utilitzar-ne una part per escalfar sals. Així, al vespre, se’n pot extreure la calor romanent a les sals mitjançant un sistema tèrmic i tornar a produir electricitat. El desenvolupament d’aquesta tecnologia requereix importants avenços tecnològics, com per exemple el disseny de turbines que s'adapten a les mides que tenen aquestes plantes, ja que les que actualment es troben al mercat tenen més potència de la necessària.
Aquest paquet de treball el liderarà el CIEMAT i el Grup Abengoa des de la plataforma solar d’Almeria, el centre de recerca en energia solar termoelèctrica més gran del món.
Amb aquest punt de partida, l'EIT ha seleccionat el projecte presentat per la Universitat de Karlsruhe, un node del qual lideren la UPC i ESADE. Es tractava d'una convocatòria a la qual es van presentar un nombrós grup d'universitats i centres de recerca. El projecte, anomenat InnoEnergy, configurarà la KIC sobre energia sostenible que ha començat a prendre forma. La iniciativa —que implica una inversió de 450 milions d'euros per als propers 4 anys— es du a terme en col·laboració amb empreses com ara del sector energètic com ara Gas Natural-Unión Fenosa, Iberdrola, EDF, Vatenfall, ABB o Total i centres de recerca com són el Royal Institute of Technology d'Estocolm, el Karlsruhe Institute of Technology, l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) o el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT).
La UPC coordinarà un dels sis centres d'operacions europeus
“Hem de ser capaços de treballar en xarxa de manera eficaç i de millorar l’impacte de tot allò que fem. Aquest és el motiu principal pel qual s’han creat les KIC”, afirma Josep Bordonau, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i coordinador del projecte InnoEnergy per part de la UPC. A diferència d’altres accions de la Unió Europea, “aquesta és una associació més estable, que s’espera que tingui una durada mínima de set anys, però que podria arribar a 15; una associació que ha de beneficiar tots els socis, des del punt de vista que treballar d’aquesta manera ens ha de permetre fer més coses, i que funcionarà amb una mentalitat 'd'empresa', però sense ànim de lucre, perquè l’única cosa que volem és autofinançar-nos i fer accions rellevants”, diu.
En total, InnoEnergy té 35 socis i sis centres d’operacions ubicats a Barcelona, Estocolm, Karlsruhe, Grenoble, Eindhoven i Cracòvia. La UPC coordinarà amb ESADE el centre d’operacions espanyol amb seu a Barcelona —Co-Location Center Iberia—, que s'ubicarà al Campus Diagonal Besòs. Aquest centre agruparà els socis espanyols i portuguesos i desenvoluparà projectes sobre les energies renovables i l’eficiència energètica industrial.
El primer projecte de recerca, que actualment es troba en una fase inicial, està relacionat amb l’energia eòlica marina. Liderat per l’IREC, el seu objectiu final és construir una turbina per a aigües profundes davant de la costa de Tarragona que permeti aprofitar els corrents eòlics més forts i regulars que tenen lloc a alta mar, i connectar-la eficaçment a la xarxa.
Aquest tipus de tecnologia s’ha desenvolupat molt al mar del Nord, sobretot a Dinamarca, en zones on els fonaments dels aerogeneradors estan a poca profunditat, però resoldre el problema de l’ancoratge en zones com ara el Mediterrani, on la costa té cotes de gran profunditat molt més a prop de la platja que en altres geografies, és un dels reptes que avui en dia té el desenvolupament d’aquesta tecnologia.
Una línia d'actuació és reduir el consum energètic de la indústria
Per superar aquestes limitacions físiques, es proposa utilitzar tecnologia de tercera generació, és a dir, que la turbina estigui dins d’una estructura rígida ancorada a la superfície del fons marí. Una altra possibilitat, atractiva però complexa, segons els tècnics, seria construir una plataforma flotant ancorada amb cadenes al fons marí, de manera que la turbina pogués suportar un cert moviment, però que no es desplacés a la deriva.
Un altre camp de recerca en què la UPC ocupa un lloc de lideratge i que està previst impulsar des del Co-Location Center Iberia és el de l’energia solar fotovoltaica, una tecnologia en plena evolució, que consisteix a transformar la llum del sol en electricitat de manera eficient i eficaç i amb un cost assumible.
“Dins l’anomenada tecnologia fotovoltaica de tercera generació, hi ha possibilitats molt interessants com ara el disseny de cèl·lules solars orgàniques, és a dir, fabricades amb plàstics. Utilitzant aquests materials es pot abaratir el procés de fabricació de les cèl·lules; fins i tot no es descarta que, en el futur, es puguin imprimir”, explica Ramon Alcubilla, director del Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE) de la UPC.
No obstant això, per implantar aquesta tecnologia encara queda un llarg camí per recórrer. “Malgrat que el rendiment d’aquestes cèl·lules és menor que el de les convencionals, és acceptable per a algunes aplicacions. El rendiment és un concepte relatiu, sobretot si es pretén fer funcionar petits aparells electrònics, com ara el mòbil o la ràdio. En aplicacions d'aquest tipus, que és com es començaran a introduir les cèl·lules orgàniques, el rendiment no és un factor tan important, però sí que ho és el preu”, puntualitza Alcubilla.
L’energia solar termoelèctrica consisteix a produir electricitat mitjançant un procés termodinàmic i electromecànic. Bàsicament es tracta de captar l’energia del sol, utilitzar-la per escalfar aigua o altres fluids, i generar vapor, amb el qual s’alimenta una turbina que produeix electricitat. Aquest tipus de plantes també poden funcionar de manera combinada, és a dir, adoptant una estratègia que implica no destinar tota l’energia per produir electricitat, sinó utilitzar-ne una part per escalfar sals. Així, al vespre, se’n pot extreure la calor romanent a les sals mitjançant un sistema tèrmic i tornar a produir electricitat. El desenvolupament d’aquesta tecnologia requereix importants avenços tecnològics, com per exemple el disseny de turbines que s'adapten a les mides que tenen aquestes plantes, ja que les que actualment es troben al mercat tenen més potència de la necessària.
El repte és motivar l'estudiantat perquè sigui emprenedor
També calen millores en el cicle termodinàmic, per això, s'ha de trobar un algorisme de decisió eficaç per gestionar quina part de l’energia solar es dedica a produir energia elèctrica i quina part es dedica a escalfar sals. Ara per ara, no s'ha trobat cap algorisme amb aquestes característiques.Aquest paquet de treball el liderarà el CIEMAT i el Grup Abengoa des de la plataforma solar d’Almeria, el centre de recerca en energia solar termoelèctrica més gran del món.
Estalvi i eficiència energètics
Avançar en el camí del foment de les energies renovables i en l’adopció d’estratègies d’estalvi i eficiència energètics són dos àmbits complementaris per aconseguir desenvolupar un model energètic sostenible. És per això que una altra de les accions que centraran l’atenció d’InnoEnergy —i que des d’un principi es portarà a terme des del Co-Location Center Iberia de Barcelona— és un macroprojecte sobre eficiència energètica industrial.
La indústria és un dels sectors que consumeix més energia. Per tant, sembla prioritari aconseguir que els processos que necessiten més recursos energètics en consumeixin menys, però primerament cal analitzar els processos industrials per saber quins són els que en consumeixen més i, després, veure quines millores tecnològiques es poden adoptar per reduir-ne el consum. Aquesta és una línia d’actuació que es vol fomentar.
Una altra línia implica la introducció de noves tècniques per produir energia a les plantes industrials que permetin l’aprofitament més eficient dels recursos energètics. Aquestes tècniques es basen en sistemes de cogeneració en l’àmbit industrial, un procediment mitjançant el qual s'obtenen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire calent) a partir d'una font d'energia primària.
Avançar en el camí del foment de les energies renovables i en l’adopció d’estratègies d’estalvi i eficiència energètics són dos àmbits complementaris per aconseguir desenvolupar un model energètic sostenible. És per això que una altra de les accions que centraran l’atenció d’InnoEnergy —i que des d’un principi es portarà a terme des del Co-Location Center Iberia de Barcelona— és un macroprojecte sobre eficiència energètica industrial.
La indústria és un dels sectors que consumeix més energia. Per tant, sembla prioritari aconseguir que els processos que necessiten més recursos energètics en consumeixin menys, però primerament cal analitzar els processos industrials per saber quins són els que en consumeixen més i, després, veure quines millores tecnològiques es poden adoptar per reduir-ne el consum. Aquesta és una línia d’actuació que es vol fomentar.
Una altra línia implica la introducció de noves tècniques per produir energia a les plantes industrials que permetin l’aprofitament més eficient dels recursos energètics. Aquestes tècniques es basen en sistemes de cogeneració en l’àmbit industrial, un procediment mitjançant el qual s'obtenen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire calent) a partir d'una font d'energia primària.
Educació i emprenedoria, els reptes
Els reptes d'InnoEnergy per als primers quatre anys passen per formar uns 1.500 estudiants i estudiantes en programes específics internacionals que formaran a líders tecnològics amb una extensa cultura emprenedora, crear més de 60 noves patents i llençar més de 50 start ups. A més, en aquest temps, es preveu introduir al mercat uns 90 nous productes.
Un dels trets fonamentals i diferencials d’InnoEnergy és que des de l’inici es considera la possibilitat de treballar també el vessant de la innovació educativa en aquest àmbit. Des d’un punt de vista temàtic, la UPC vol promoure la formació de doctors i doctores i la creació d’un nou màster focalitzat en les energies renovables. Per fer això, es disposa d’experiència prèvia, ja que actualment s’imparteix un màster interuniversitari d’enginyeria en energia i la universitat participa en el programa Erasmus Mundus amb un màster en energia sostenible que es coordina des d’Estocolm.
A banda dels continguts, des d’un punt de vista conceptual, el que es vol aconseguir és fomentar l’emprenedoria, és a dir, transmetre als futurs professionals que projectin la seva carrera que tinguin en compte com poden ser innovadors i com poden generar impacte. Amb aquesta filosofia, el repte és motivar-los perquè s’involucrin en recerca i innovació, que vulguin portar a terme les seves idees, per exemple amb empreses de nova creació, spin offs o start ups. Sota el paraigua d’InnoEnergy, aquest procés serà més fàcil d’executar. En aquest camp es disposa de l’aportació i l’experiència d’ESADE.
Els reptes d'InnoEnergy per als primers quatre anys passen per formar uns 1.500 estudiants i estudiantes en programes específics internacionals que formaran a líders tecnològics amb una extensa cultura emprenedora, crear més de 60 noves patents i llençar més de 50 start ups. A més, en aquest temps, es preveu introduir al mercat uns 90 nous productes.
Un dels trets fonamentals i diferencials d’InnoEnergy és que des de l’inici es considera la possibilitat de treballar també el vessant de la innovació educativa en aquest àmbit. Des d’un punt de vista temàtic, la UPC vol promoure la formació de doctors i doctores i la creació d’un nou màster focalitzat en les energies renovables. Per fer això, es disposa d’experiència prèvia, ja que actualment s’imparteix un màster interuniversitari d’enginyeria en energia i la universitat participa en el programa Erasmus Mundus amb un màster en energia sostenible que es coordina des d’Estocolm.
A banda dels continguts, des d’un punt de vista conceptual, el que es vol aconseguir és fomentar l’emprenedoria, és a dir, transmetre als futurs professionals que projectin la seva carrera que tinguin en compte com poden ser innovadors i com poden generar impacte. Amb aquesta filosofia, el repte és motivar-los perquè s’involucrin en recerca i innovació, que vulguin portar a terme les seves idees, per exemple amb empreses de nova creació, spin offs o start ups. Sota el paraigua d’InnoEnergy, aquest procés serà més fàcil d’executar. En aquest camp es disposa de l’aportació i l’experiència d’ESADE.
Segueix-nos a Twitter
