•Notícia
Compartir
A proposta de l’Escola de Camins i el CENIT
Carlos F. Daganzo, investit doctor 'honoris causa' per la UPC
El catedràtic de Berkeley col·labora en el disseny de la xarxa d’autobusos d’altes prestacions de Barcelona i defineix la “intel·ligència” de la mobilitat a les 'smart cities'.
26/03/2012
La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) ha investit com a doctor honoris causa a l’expert en transport Carlos F. Daganzo el 28 de març. Daganzo és catedràtic de Ciència del Transport de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (Estats Units). Ocupa la càtedra Robert Horonjeff i dirigeix el Centre d’Excel·lència de la Fundació Volvo sobre el Futur del Transport Urbà d’aquesta universitat.
La proposta d’investidura del professor Daganzo com a doctor honoris causa per la UPC l’han promogut l'Escola de Camins i el Centre d'Innovació del Transport (CENIT) de la Universitat. El nou doctor honoris causa ha tingut com a padrins a Antonio Huerta, director de l'Escola de Camins, i Francesc Robusté, director del CENIT, que ha pronunciat la laudatio del professor Daganzo.
El professor Daganzo té una estreta relació amb la UPC des de fa més de 25 anys, i actualment col·labora amb CENIT en el disseny òptim d’una xarxa d’autobusos d’altes prestacions, que es començarà a implantar enguany a Barcelona.
El barceloní Carlos Daganzo va obtenir el doctorat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat de Michigan i també ha estat professor del Massachusetts Institute of Technology. És autor de cinc llibres científics, i més de 150 articles en revistes, que per la seva repercussió el qualifiquen com a millor investigador mundial en ciència del transport.
En la darrera dècada ha fet aportacions rellevants en la gestió del transport urbà, com ara els carrils bus de prioritat intermitent. També ha descobert una relació fonamental macroscòpica del trànsit urbà a les ciutats que permetrà definir el nivell de congestió de trànsit òptim i el mecanisme de control semafòric del futur. El mateix dia 28 de març a la tarda va exposar la seva recerca sobre el disseny conjunt de la mobilitat urbana que té en compte el transport públic, el trànsit i la política tarifària, els elements clau de la intel·ligència de la mobilitat de les smart cities.
Daganzo és un expert d’anàlisi i gestió del trànsit i ha canviat el paradigma de la modelització de la circulació de vehicles, amb una nova teoria del trànsit que permet gestionar d’una manera eficient situacions de congestió en xarxa: els models de transmissió de cel·les.
També ha proposat models mixtos de tarifació i restriccions del trànsit metropolità, i ha investigat a fons el disseny eficient dels sistemes logístics: aquests principis elaborats durant la dècada dels 80 van permetre configurar el Laboratori de Logística de General Motors. Als anys 70, Daganzo va desenvolupar els models probit per a la simulació de demanda de viatgers amb diferents alternatives de transport (elecció de modes i de rutes), una contribució científica paral·lela als models logit creats per Daniel McFadden, que van ser reconeguts amb el Premi Nobel d’Economia l’any 2000.
El professor Daganzo ha col·laborat estretament amb la Universitat durant les darreres dècades a través de la impartició de cursos i seminaris, la direcció de tesis doctorals i la participació en diversos congressos i projectes de recerca.
La proposta d’investidura del professor Daganzo com a doctor honoris causa per la UPC l’han promogut l'Escola de Camins i el Centre d'Innovació del Transport (CENIT) de la Universitat. El nou doctor honoris causa ha tingut com a padrins a Antonio Huerta, director de l'Escola de Camins, i Francesc Robusté, director del CENIT, que ha pronunciat la laudatio del professor Daganzo.
El professor Daganzo té una estreta relació amb la UPC des de fa més de 25 anys, i actualment col·labora amb CENIT en el disseny òptim d’una xarxa d’autobusos d’altes prestacions, que es començarà a implantar enguany a Barcelona.
El barceloní Carlos Daganzo va obtenir el doctorat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat de Michigan i també ha estat professor del Massachusetts Institute of Technology. És autor de cinc llibres científics, i més de 150 articles en revistes, que per la seva repercussió el qualifiquen com a millor investigador mundial en ciència del transport.
En la darrera dècada ha fet aportacions rellevants en la gestió del transport urbà, com ara els carrils bus de prioritat intermitent. També ha descobert una relació fonamental macroscòpica del trànsit urbà a les ciutats que permetrà definir el nivell de congestió de trànsit òptim i el mecanisme de control semafòric del futur. El mateix dia 28 de març a la tarda va exposar la seva recerca sobre el disseny conjunt de la mobilitat urbana que té en compte el transport públic, el trànsit i la política tarifària, els elements clau de la intel·ligència de la mobilitat de les smart cities.
Daganzo és un expert d’anàlisi i gestió del trànsit i ha canviat el paradigma de la modelització de la circulació de vehicles, amb una nova teoria del trànsit que permet gestionar d’una manera eficient situacions de congestió en xarxa: els models de transmissió de cel·les.
També ha proposat models mixtos de tarifació i restriccions del trànsit metropolità, i ha investigat a fons el disseny eficient dels sistemes logístics: aquests principis elaborats durant la dècada dels 80 van permetre configurar el Laboratori de Logística de General Motors. Als anys 70, Daganzo va desenvolupar els models probit per a la simulació de demanda de viatgers amb diferents alternatives de transport (elecció de modes i de rutes), una contribució científica paral·lela als models logit creats per Daniel McFadden, que van ser reconeguts amb el Premi Nobel d’Economia l’any 2000.
El professor Daganzo ha col·laborat estretament amb la Universitat durant les darreres dècades a través de la impartició de cursos i seminaris, la direcció de tesis doctorals i la participació en diversos congressos i projectes de recerca.
+ informació:
Entrevista a la revista Informacions: "Les ciutats, si funcionen, és per sort".
Entrevista a la revista Informacions: "Les ciutats, si funcionen, és per sort".
Segueix-nos a Twitter
