•Notícia

• Conclusions científiques del projecte europeu Arctic Climate Change, Economy and Society (ACCESS)

Els científics reunits del 24 al 26 de febrer, a Vilanova i la Geltrú, en el marc del projecte europeu ACCESS, alerten que actualment hi ha un 75% menys de volum de gel perianual que 20 anys enrere. Aquest fet obre noves rutes marítimes que comporten un estalvi econòmic en el transport de mercaderies internacional, però, en canvi, implica conseqüències enormes sobre el clima, com ara una major contaminació acústica i atmosfèrica derivada de la intensificació de l’activitat humana a la zona.

Davant d’aquests fets, els investigadors consideren que actualment existeixen els coneixements i la tecnologia suficients com per ajudar als polítics en la presa de decisions, de manera que aquestes garanteixin una millor adaptació als canvis previstos al planeta.

L’Àrtic és una de les últimes reserves del planeta per explorar, per tant, té molts recursos per extreure, però segons els investigadors del projecte ACCESS és important que hi hagi observatoris, es desenvolupi més recerca i s'adaptin regulacions amb base científica per tal que les activitats humanes a la zona tinguin el menor efecte possible en l’ecosistema.

Un dels resultats més significatius de l’aportació que ha fet el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB), amb seu al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú, ha estat comprovar com la presència de gel, que crea una capa d’aigua de salinitat i densitat diferents, canvia les propietats de propagació del soroll. Aquest fet, segons els investigadors, requereix revisar les mesures de mitigació envers l’emissió de fonts sonores artificials, ja que podrien causar efectes a animals a una distància molt més gran que en altres mars del planeta.

El LAB de la UPC és l’únic representant de l’Estat i del sud d’Europa en el projecte ACCESS, en el qual han participat 110 investigadors d’arreu d’Europa i Rússia. La tasca del LAB ha estat monitorar els sons d’origen antropogènic i animal en el mar de l’Àrtic, tot analitzant la interacció entre ells. El LAB i la resta de l’equip internacional de científics d’ACCESS tenien per objectiu respondre a: com canviarà l'Àrtic en 30 anys? Com impactaran aquests canvis en la navegació, la pesca i l'aqüicultura o l'extracció de petroli i gas? Com afectarà a les poblacions de l’Àrtic l’augment de l’activitat humana? Quina legislació s’ha d’aplicar per garantir un desenvolupament sostenible?

Per respondre a aquestes qüestions, els investigadors de 27 institucions públiques i privades s’han organitzat en cinc grups de treball diferents. Un primer grup s’ha centrat en el seguiment i la modelització del canvi climàtic a l'oceà Àrtic, l'atmosfera i el gel marí, per fer més precises les prediccions meteorològiques en aquesta zona. El segon grup ha estudiat l'obertura al transport marítim dels passatges del nord, al nord d'Europa i Sibèria (passatge del Nord-Est) i a través de l'arxipèlag canadenc (passatge del nord-oest), així com l'impacte d'aquestes activitats de transport en els ecosistemes marins i la societat. L’objectiu és facilitar la navegació per la ruta marítima del Nord, tot reduint el consum de combustible i de contaminació.

El tercer grup ha examinat els impactes del canvi climàtic sobre les pesqueries de l'Àrtic, l'aqüicultura i els mitjans de subsistència, principalment en àrees com el mar de Barents. També s’han avaluat les amenaces provocades per la contaminació atmosfèrica, acústica i de combustibles com a conseqüència de l’augment de l’activitat humana. El quart grup ha analitzat la relació entre l'extracció de petroli i gas i el canvi climàtic, així com la prevenció i mitigació de vessaments de petroli.

Finalment, un cinquè grup ha examinat les opcions de govern a la zona que es deriven dels resultats dels altres grups. De fet, s’han identificat les mancances en la legislació i s’han dissenyat eines de gestió, com ara indicadors per regular la pesca i l’extracció de gas i petroli, que assegurin el desenvolupament sostenible a l'Àrtic. D’altra banda, s’ha estudiat com afecta l’augment d’infraestructures en la zona.

El desglaçament de l’Àrtic proporciona noves oportunitats econòmiques, ja que suposa, per exemple, l’obertura de noves rutes comercials i un conseqüent estalvi econòmic i de temps considerables. Però, alhora, té un efecte directe, per exemple, en els habitants i en els èssers vius autòctons o en els patrons climàtics a nivell local i mundial, en la contaminació i els riscos associats. L'augment de les activitats industrial tindrà també un impacte socioeconòmic més enllà de l'Àrtic i pot arribar a escala global.

És per això que la Comissió Europea va posar en marxa, ara fa quatre anys, el projecte ACCESS, coordinat per la Université Pierre et Marie Curie (París). Ara, es presenten les conclusions i recomanacions que serviran perquè el Consell de l’Àrtic —format per Estats Units, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Rússia i Suècia— estableixi la governança de la zona per als propers 25 anys.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, dirigit per Michel André, ha estudiat en el projecte ACCESS com el canvi climàtic pot alterar la vida dels pobles indígenes, que subsisteixen gràcies als recursos provinents, entre d’altres, de la caça de balenes. Inevitablement, les poblacions de balenes es veuran afectades per les conseqüències del canvi climàtic, com ara la pèrdua de cobertura del sòl o la reducció de la biomassa, les quals se sumaran a l’augment de les activitats humanes. Aquesta situació dificultarà l’accés de les poblacions autòctones als recursos. La col·laboració entre científics, administracions i caçadors nadius és, doncs, imprescindible, no només per mantenir l’equilibri fràgil d’aquests ecosistemes únics, sinó també per aprendre de l’experiència en la gestió d’aquestes poblacions quan desapareix el gel durant la major part de l’any.

D’altra banda, un dels riscos més importants de l’increment de les activitats humanes a la zona i, per tant, del so associat a aquestes activitats, és que poden afectar als animals. I és que el so d’origen artificial en el medi marí és una de les amenaces més greus per a l’equilibri dels oceans. La tasca del LAB ha estat estudiar com afecta als animals l’augment de sons. Per fer-ho, s’han centrat en els cetacis com a bioindicadors, ja què la seva supervivència depèn, gairebé exclusivament, de la informació acústica que els proporciona el sentit de l’oïda.

A partir d’una recopilació exhaustiva de la distribució de les poblacions de mamífers marins de la zona, el LAB ha fet un seguiment i ha analitzat com conviuen en l’actualitat amb els sons derivats d’activitats humanes. I, a partir d’aquest estudi, ha desenvolupat simuladors per predir els efectes futurs derivats de l’expansió de les prospeccions petrolieres, el trànsit de vaixells comercials i turístics o la pesca, entre d’altres activitats. A més, han estudiat les rutines dels mamífers en l’alimentació, les relacions, les migracions, així com els canvis en aquests comportaments. Aquesta informació sonora servirà per analitzat si aquests canvis són una conseqüència de l’aparició de sons antropogènics en els seus ecosistemes.

L’equip d’investigadors ja ha demostrat en estudis anteriors que els cetacis i d’altres animals marins com els cefalòpodes poden patir greus lesions auditives causades per l’exposició continuada a nivells de so de baixa freqüència. Aquestes espècies utilitzen el sentit de l’oïda per orientar-se, caçar, relacionar-se, etc., per això, el ritme vital dels animals així com l’equilibri de la cadena alimentària en general, es pot veure alterat amb el futur panorama de l’Àrtic.

Per dur a terme la recerca, els investigadors de la UPC han instal·lat, en punts estratègics de l’Àrtic, un conjunt de set hidròfons que han registrat els sons de forma contínua i durant un any. Es tracta d’una innovació pionera al món, ja què els sensors identifiquen la procedència dels sons que es produeixen a desenes de quilòmetres, els registren i els classifiquen de forma automàtica i en temps real, segons si són d’origen antropogènic, natural (terratrèmols, per exemple) o animal. Aquesta tecnologia és, doncs, una eina imprescindible per garantir el desenvolupament sostenible de la indústria offshore perquè alerta de la presència d’espècies sensibles i aporta solucions de mitigació immediata.

El sistema permet als investigadors seguir l’evolució i la interacció de les fonts sonores en directe i en temps real, a través d’Internet. Així, l’equip de científics ha pogut gestionar la informació captada pels hidròfons en l’Àrtic des de la seu del grup a Vilanova i la Geltrú. Els sensors instal·lats a l’Àrtic se sumen a la xarxa d’hidròfons que el LAB ja té instal·lats arreu del món i que fa possible el seguiment dels canvis de nivells de soroll a nivell planetari.

El projecte ACCESS, que s’emmarca en el setè Programa marc de Recerca i Desenvolupament de la Unió Europea, es va iniciar el març del 2011 i finalitza ara amb la presentació de conclusions, en una trobada científica organitzada pel LAB de la UPC. És una de les tres iniciatives de la convocatòria The Ocean for tomorrow per desenvolupar projectes que determinin les àrees on s’haurà d’actuar a fi de conèixer el futur dels oceans.

En quatre anys, el consorci d’ACCESS ha produït 136 articles científics i 11 butlletins; ha organitzat cinc assemblees generals a ciutats com París, Estocolm, Cambridge i Vilanova i la Geltrú, i un gran nombre de tallers de treball; ha coorganitzat conferències internacionals amb institucions com l'OMI (Organització Marítima Internacional) a Londres al febrer de 2014, l'Arctic Frontiers al gener de 2014 a Tromso (Noruega), la Cimera d'Observació de l'Àrtic (AOS) el 2014 a Finlàndia, i la Setmana de la Cimera de Ciència de l’Àrtic (ASSW), el 2015, al Japó.

ACCESS forma part de l’organització d’Oceanoise 2015, que reunirà al maig, a Vilanova i la Geltrú, 300 científics de 27 països per debatre, per primera vegada, les conseqüències mediambientals, industrials, socials i legals de l'augment del soroll en el medi marí.

Amb seu al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, el LAB és un dels grups més reconeguts internacionalment en l’estudi de l’impacte de la contaminació acústica en els animals. Es tracta del primer centre científic de control de soroll oceànic en l’àmbit mundial i ja ha demostrat, en estudis anteriors, que l’exposició prolongada a nivells de so de baixa freqüència provoquen lesions severes en les estructures auditives dels invertebrats marins (com ara els cefalòpodes). Aquests animals, al contrari que els mamífers marins, no utilitzen la informació sonora per al desenvolupament d’activitats, però el soroll els afecta en la seva capacitat per menjar, reproduir-se i mantenir l’equilibri a la columna d’aigua.