•Notícia

La immigració extracomunitària a Espanya és, actualment, un fenomen de canvi social sense precedents que està transformant el mapa social de les ciutats des del punt de vista urbà. Les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Bilbao i Saragossa són les principals àrees metropolitanes d’Espanya on s’ha assentat la població immigrant, entre els anys 2001 i 2007. Aquestes ciutats han absorbit el 40% dels tres milions d’immigrants que han arribat a Espanya en el període esmentat.

Mentre que el 2001 hi havia a Espanya gairebé mig milió de llars amb població estrangera (3,5% del total), es podria donar la hipòtesis que el 2011 el nombre de llars estrangeres arribés a superar el milió, si continua el flux d’immigració; per la qual cosa, es preveu que en el futur immediat aquest col·lectiu representaria el principal component de la demanda d’habitatge de primera residència a Espanya.

Aquest fenomen té un impacte molt important en els àmbits no només social, sinó també urbà, laboral, econòmic i polític. En aquest context, el Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC, ubicat a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ha analitzat mitjançant diferents estudis la transformació de les ciutats des de dues vessants: la localització residencial d’immigrants extracomunitaris a les grans metròpolis espanyoles i el canvi social que es produeix per la massiva arribada d’aquest col·lectiu a les ciutats. Així mateix, el fenomen immigratori s’ha analitzat des del punt de vista de l’accés al mercat laboral, de la formació de llars i de l’accés a l’habitatge.

Aquests estudis constitueixen una nova línia de recerca encaminada a l’estudi de la immigració, l’habitatge i la ciutat en les seves múltiples dimensions, que ha portat el CPSV a iniciar un projecte global per al Ministeri d’Educació i Ciència, titulat Immigració i habitatge: el procés d’integració des del l’anàlisi i la prospectiva de la formació de llars i el seu accés a l’habitatge. Una aproximació a les set àrees metropolitanes espanyoles, i dirigit per Pilar Garcia Almirall, sotsdirectora del CPSV. Una part important d’aquesta recerca és fruit de la tesis doctoral d’Arkaitz Fullaondo i el treball d’Agustín Frizzera. Així mateix, un grup d’investigadors de la Universitat Complutense de Madrid també ha participat en els treballs de recerca.

El propòsit dels estudis del CPSV és suggerir a les administracions públiques i actors socials criteris d’actuació per afrontar les necessitats i carències en relació a la problemàtica relacionada amb l’habitatge dels immigrants. Els estudis que realitza tant el CPSV com les administracions en el camp de la immigració i la ciutat parlen de zones de baix nivell socioeconòmic i amb risc d’exclusió social, i eviten l’ús de termes com ghetto o àmbits de segregació.

Un dels impactes més grans d’aquest flux d’immigració ha estat en el creixement demogràfic del país. Entre 2001 i 2007, el 77,11% del creixement de la població es deu a l’arribada de la població estrangera, davant del 22,89% del pes que té la població de nacionalitat espanyola en aquesta evolució. Barcelona i Saragossa són els casos més extrems amb un creixement, gràcies a la immigració superior al 90%; les segueixen Madrid i València, amb un percentatge superior al 80%, mentre que en els casos de Sevilla i Màlaga és menor del 60%.

Del total de població estrangera, el 4,6% procedeixen de països asiàtics, el 36,26% de llatinoamericans, el 16,32% de països africans, el 42,77% de països europeus.

En els estudis del CPSV es constata que els fluxos migratoris procedents d’Àsia i Llatinoamèrica s’assenten a les grans metròpolis. De manera oposada, els fluxos europeus s’assenten a Màlaga; el fluxe africà té tendència a concentrar-se a Barcelona, Sevilla, Màlaga i Saragossa.

Tot i que les grans ciutats metropolitanes tendeixen a absorbir el major nombre d’immigrants, els estudis del CPSV també constaten que, amb el pas del temps i degut a diversos factors, es poden generar tendències descentralitzadores cap a les perifèries metropolitanes.

A Sevilla, Màlaga i Saragossa la distribució de la població estrangera s’ha centralitzat; a Barcelona i Bilbao s’ha produït una descentralització continguda i a Madrid i València, s’ha descentralitzat cap a les ciutats grans i mitjanes, respectivament, del sistema metropolità (del continu urbà).

En el dossier adjunt hi ha més informació sobre els aspectes següents:

• Assentament per nacionalitats de procedència
• El cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb dades de Barcelona ciutat i de la perifèria urbana
• Causes de la immigració i trajectòria residencial
• Metodologia d’investigació
• Taules, annex i mapes