•Notícia

Del 9 de setembre al 26 de desembre es pot visitar a Madrid la instal·lació ‘Rehabitar 3+4: domesticar la calle’, el quart dels nou capítols de 'ReHabitar en nueve episodios’, una exposició organitzada pel Ministeri d’Habitatge i resultat del treball realitzat pel grup de recerca Habitar, del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dirigit per Xavier Monteys. El muntatge s'ha instal·lat a peu de carrer davant la sala La Arquería de Nuevos Ministerios de Madrid (P. de la Castellana, 67).

La instal·lació consisteix en una taula de 24 m de llargada i 1,13 m d'amplada amb unes estovalles sobre les quals s'han imprès els continguts de l’exposició. El teló de fons d'aquesta taula és la reproducció del quadre Sopar a casa de Levi, del pintor Paolo Veronese, a escala 7,8 x 17,8 m, que coincideix amb tres arcs de la façana de la sala La Arquería.

La mostra és un assaig sobre com aprofitar l’espai urbà per retorna-li el seu caràcter d’espai públic, domesticar-lo, per a que les persones s’hi sentin com a casa. Alhora, és una reflexió sobre els usos que puguin desenvolupar-se i sobre la recuperació d’altres que s’han abandonat.

“En general, al carrer abunden elements poc domèstics: l’asfalt, els fanals, els vehicles...”, explica el grup de recerca Habitar de la UPC. Per això proposen portar la casa al carrer, recuperar usos poc freqüents com ara tancar al trànsit els dissabtes i diumenges o bé instal·lar mercats ambulants. En definitiva, anar cap a una forma d’usar el carrer més domèstica, més adequada, variada i també temporal. “De la mateixa manera que els semàfors regulen intermitentment el pas de vehicles i persones, altres mecanismes similars podrien regular l’ús del carrer per estacions, jornades o caps de setmana”, afirmen.

L’equip Habitar reivindica “un disseny de l’espai públic menys especialitzat i més genèric, apte tant per circular com per jugar o per a la venda ambulant o el descans”. En definitiva, reclama “carrers concebuts com a llocs i no només com a infraestructures. Carrers menys dissenyats, menys regulats i més flexibles... que permetin un ús social més espontani, amb plantes baixes i establiments que participin d’ells”.

‘Rehabitar 3+4: domesticar la calle’ s’inspira en algunes proves pilot anteriors i les exhibeix a tall d’exemple a través d’imatges. Entre d’altres, destaca l’acció que va convertir Times Square de Nova York en una platja d’hamaques, o la que va consistir en pintar de blau elèctric una franja d’una avinguda de la ciutat de Drachten, als Països Baixos, i fins i tot la que es va basar a arrencar l’asfalt d’àrees pavimentades en desús de diferents ciutats americanes. Accions, totes elles, que posen de manifest els usos tan intensos i espontanis que pot tenir el carrer.

Aquesta proposta sobre com hauríem de mirar l’espai públic també beu, d’altra banda, d’obres de mestres de la pintura, l’arquitectura o el cinema, com ara el pintor Paolo Veronese, els arquitectes Van Eyck o Le Corbusier o el cineasta Federico Fellini, entre d’altres.

“Aconseguir domesticar el carrer no requereix ni massa obres ni massa despeses. Defensem l’ús de la prova abans que les cares i molestes reformes que ens assolen constantment”, afirma el grup de recerca Habitar.

Els diferents usos que pot tenir el carrer també es visualitzen a través de quatre exemples d’espais públics, en diferents ciutats del món, que canvien l’aspecte en determinades hores del dia: el mercat de peix de Catània, a Itàlia; el mercat de Maeklong station, a Tailàndia; un carrer de Barcelona a l’hora que els nens surten de l’escola i una plaça amb un espectacle improvisat.

Rehabitar les plantes baixes
Amb la idea de contagiar el caràcter d’allò domèstic, diluint els límits d’allò públic, l’altra proposta de l’equip de la UPC consisteix també a rehabitar les plantes baixes com a estratègia per revitalitzar els carrers, i donar un nou ús als locals desocupats.

Des de fa anys, a les ciutats es constata una reducció del petit comerç, fruit de la deslocalització dels grans centres comercials cap a la perifèria urbana. “Els carrers, amb les plantes baixes clausurades, perden activitat, neteja, llum i sensació de seguretat i decau com a espai de convivència”, afirma l’equip que dirigeix Xavier Monteys.

Aquest fet s’il·lustra amb alguns exemples de locals desocupats a diferents ciutats espanyoles. Només al centre de Madrid, el 60% dels locals estan desocupats. Així mateix, constata l’oferta encoberta d’habitatges en locals de planta baixa, moltes de les quals es troben al marge de la legalitat. L’existència d’aquests habitatges-taller posa de manifest, d’una banda, un problema de precarietat legal sense resoldre, i, d’altra banda, una oportunitat de revitalització del carrer.

‘Rehabitar 3+4: domesticar la calle’ formarà part, d'altra banda, de la programació per a la Noche en Blanco 2010, de l’11 de setembre, que organitza l’Ajuntament de Madrid.

L’equip Habitar de la UPC, dirigit per Xavier Monteys, está format per Magda Mària, Pere Fuertes, Anna Puigjaner, Roger Sauquet, Carles Marcos, Eduard Callís, Óscar Linares i Carlos Fernández-Rovira.